Està el teatre. I després, hi ha la política de cabaret. En aquest cas, es parla de la pluja, eixa benedicció que serveix tant per a definir l´efecte meteorològic, que de sort ens fa mirar el cel, com al davant si parlem de literatura i emoció destinada a ésser representada. Perquè es parla de Pluja Teatre amb paraïgues inclòs -al principi el seu logotip era PluTja-, que ben mirat pot ser un para-sol si és que es va a la platja, que sí s´escriu amb TJ. Una companyia de Gandia que acaba de rebre el Premi Extraordinari de l´Escola Valenciana, i que serà lliurat aquest dissabte, 18 de novembre, a les 20.15 h, al també mític Hotel Bayren en el si de la Nit Fusteriana.

Aquesta vetllada serà el context en el qual es lliuraran els guardons que l´entitat cívica, Federació d´Associacions per la Llengua (FEV), organitza per reconèixer qui es dedica a la normalització lingüística en tots els àmbits d´ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu.

Pluja Teatre rebrà l´extraordinari «perquè precipita gotes de llibertat provinents de la condensació d´idees renovadores». Renovació d´idees, que no de persones, entre les quals es troben Ximo Vidal, Joan Muñoz, Maria Josep Gongui i Josep Gonga, sense oblidar al desaparegut Miquel Ribes. «Els quatre que som ací ara estem des dels anys setanta», diuen en una evidència de perseverança. «En la tardor franquista, Pluja impregnà el públic de la mordacitat dels comediants i el feu còmplice d´un imaginari allunyat dels estereotips rancis i l´alienació promoguda des del règim», diu Escola Valenciana. No debades, parlar de 1972, moment del seu naixement, és donar més que una data. Difondre l´art de la paraula, esperonar el compromís, la solidaritat i la ideologia social contra l´opressió a través d´entendre el teatre com un espai buit nu de prejudicis és un dels seus múltipls mèrits, reconeguts al llarg de la seua trajectòria. «Nosaltres enfrontàrem a la dictadura amb el teatre i prompte ens vàrem adonar que el que volíem era fer del teatre la nostra pròpia vida», explicava Gongui. Una vida que en els vuitanta adreçaven sobre tot als infants, actuant en menjadors o aules d´usos múltiples, quan una cortina era un teló i una cadira un vaixell. Raó per la qual van obrir el Teatre del Raval, al carrer de Sant Ramon 8, on encara hi és, i ben obert, per tal de gaudir d´escenografia amb llum i butaca. Un teatre que enguany, per cert, i en mans del relleu generacional gestionat per La Casa Calba, celebra el trentè aniversari amb una programació especial que culmina aquest últim trimestre de l'any.

Perquè la pluja?

La pluja perquè, a les primeres funcions que feien, quan encara no tenien nom, anaven als pobles i plovia, la qual cosa els portava a ser reclamats en èpoques de sequera. Explicació de la falla. La falla, que per cert també, com relata la Gongui, està al si dels seus inicis. Filla de Ximo Gonga, germana de Josep Gonga, membre d´una saga que va sembrar la llavor d´aquest present des de la falla Corea que, per amor al teatre, es va ficar en contacte amb Gonzalo Arbona, els poemes de León Felipe, els germans Sirera, la Fundació Castell Blanc i la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos.

«Va ser en 1972, el primer premi que es van donar representant un anònim alemany del segle XV, que es deia Farses del ferro calent», recorda Gongui. «Ens van donar el premi a la millor dicció, a nosaltres, que parlàvem l´apitxat de Gandia!, i així vam començar».

La tira d´anys, 45, alegries i patirs, moltes obres, algunes de les més reconegudes, Raspa, Sompo y el mago Tutti-Frutti, Momo, o Peter Pan... Molts debats, dels que abans es feien després de les representacions a peu d´escenari, per xarrar amb llibertat, i una Pluja, que, segons expliquen, «va ser la nostra escola. Nosaltres ens vam inventar una escola per a nosaltres, on ens ho passàvem bé, perquè en l´escola de veritat ens vàrem avorrir prou i de vegades ens pegaven i tot. Aleshores, nosaltres ens vàrem inventar la nostra escola, la nostra universitat, allò que escrivíem ens obligava a investigar, a llegir, a parlar amb la gent i fer un treball de camp i acadèmic», aprenent i mostrant, per exemple, que l´expresió correcta per a dir entonces era, en realitat, aleshores.