Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

A dos pams de terra

Quan es diu que el Quixot representa l´essència de l´ànima humana, estic ´acord si s´admet que no pot, de cap manera, estar deslligada de La Manxa i dels manxecs. En l´obra d´un geni no hi ha res gratuït i que Miguel de Cervantes volguera que les aventures dels seus personatges es desenvoluparen en aquells paratges amples i solitaris no pot passar desapercebut. La gran veritat, però, és que passa desapercebut: la Manxa, espai de transició entre el centre agressiu i dominador i la costa acèfala i corrompuda; entre el nord curull d´orgull ascètic i militar i el sud sensual i dolç. El viatger recorre a aquest indret per prendre forces en el camí; no hi ha espai simbòlic que atrape l´atenció. La monotonia és tan clamorosa que l´arribada al destí resulta desesperant.

La qüestió és si La Manxa és el vertader destí, si tota ella és un símbol: els colors groc dels camps de cereals i ocre de la terra són puntejats per poblets de petites esglésies amb modestos campanars d´escassa elevació que, emulant el verd pacífic del bosc baix, es neguen a accedir a les magnituds insondables del vocabulari celestial i quan no, autoritzats estem a dir «con la iglesia hemos topado». Així, amb aquesta benèfica harmonia, sense desfer-la, s´arriba a l´amabilitat de les Lagunas de Ruidera, ni inici ni final, paraules allí inexistents. Què visitar?, la ruta d´en Quixot?, qualsevol ruta? ,per què no? Quina història real hi ha al darrere?, quin atractiu tenen les coves de Montesinos o El Toboso? cap component èpic del qual es puguen sentir satisfets? Potser: dos amics (manxecs, esclar) que decidixen fer un tomb per les rodalies (només eixiren de La Manxa obligats pel bergant Avellaneda) per parlar cordialment de coses que passen i de coses que pensen. Cap referència a la metafísica, simplement l´amor a una dona; cap enemic concret, simplement l´opressor. I per evitar excessos perillosos, un d´ells ajustant els termes a la mesura de l´home. Així semblen els manxecs: senzills i sòlids. Els va bé ser una transició; els va bé no tenir parcs amb noms de nissaga reial; els va bé que l´atascaburras o l´ajo mataero no entren en la categoria de Masterchef. «I tu, a què vas a La Manxa?», "«A res, a raonar amb algun manxec, si li plau».

Compartir el artículo

stats