Diuen que hi ha dies màgics al calendari, per celebrar fets extraordinaris. Cada cultura té les seues efemèrides, històriques o culturals, part fonamental de la identitat col·lectiva.
Cada 20 de novembre, un cavaller torna a cavalcar, a lloms de la paraula. I amb ell, tots els que ens aventurem a seguir-lo en la lectura. Commemorem la publicació de la novel·la Tirant lo Blanc, el 1490, en aquella impremta de l´alemany instal·lat a València, Nicolau Spindeler. El llibre es publicà trenta anys després d´haver estat escrit per Martorell. Un misteri encara no resolt que, en altres països, donaria per a una pel·lícula d´intriga. Martorell es troba arruïnat i endeutat, per plets i viatges d´honor, per voler viure com un cavaller en una època en què l´orde de cavalleria havia desaparegut en favor dels valors burgesos. Ha dedicat els últims anys a escriure les aventures d´un heroi ideal, capaç de fer realitat en la literatura, tots els somnis que la vida li ha negat: justes i combats, l´amor d´una princesa i l´alliberament de Constantinoble dels turcs, la victòria del valor sobre l´egoisme. Els plets amb altres nobles i els viatges d´honor per mitja Europa, l´han deixat sense un cèntim, en una situació precària. Impulsiu i busca-raons, es presenta davant l´amic i editor Martí Joan de Galba, per vendre-li el manuscrit, la seua última propietat, el testimoni d´una vida de lluites i aventures. Galba l´adquirí per amistat. I per motius que desconeixem, no va voler publicar-lo. Potser, entre els personatges de la novel·la, existien massa concomitàncies amb personatges contemporanis amb qui Martorell retia comptes per mitjà de la literatura.
Remordiment o vel·leïtat
El Tirant s´hauria perdut per sempre, oblidat als arxius de Galba, si no és per un canvi de parer que l´impulsà a publicar-lo, a les portes de la mort. Remordiment de consciència? Vel·leïtat de posar el seu nom com a coautor de la novel·la?
A mi m´agrada imaginar un episodi diferent que, no per novel·lesc, podria deixar de ser real. Imagineu que, trenta anys després de la mort de Martorell, quan Galba és també a les acaballes, es presenta una dama misteriosa, coneguda per Isabel de Lloris, a casa de l´ediStor: «Què en penseu fer, del manuscrit de Joanot?». La dama, amiga de Martorell, coneixia l´existència del manuscrit i el que representava per al seu autor. Galba dubta, no ho té clar. Addueix que l´obra s´ha de retocar en alguns punts, que el temps del gènere ha passat, que les despeses de l´edició no estan garantides... La dama llançà una bossa sobre la taula. «Això cobrirà l´edició. El Tirant s´ha de publicar».
Ni Galba ni Martorell van veure impresa l´obra. La maledicció va caure sobre autor i editor. Galba va morir uns dies abans d´enllestir-la Spindeler. El Tirant es va convertir en tot un èxit i ens va fer entrar, amb força, als annals de la literatura universal. Va córrer per les tertúlies del Cap i Casal, ben prompte ultrapassà fronteres i fou traduïda. Fins i tot Shakespeare se´n fa ressò, en Much ado about nothing, d´un dels episodis eròtics. D´aquella primera edició de 700 exemplars, només se´n conserven tres: un a la Universitat de València, un altre a la British Library de Londres i el tercer a la Hispanic Society de Nova York.
De lletra i per triar
A poc a poc, els valencians tornem a cavalcar amb Tirant i Martorell. Al voltant del vint de novembre, s´organitzen lectures col·lectives en cada vegada més pobles. A València, destaca la iniciativa de la Falla Na Jordana, amb el Tirant de Lletra. A Alcoi, la Coordinadora pel Valencià impulsa des de fa una dècada una lectura col·lectiva en què participen escolars de totes les edats. Iniciativa seguida també per Alacant, gràcies a La Cívica, que és necessari estendre arreu del país.
El Tirant també està de moda al teatre. Joan Nave i la companyia Esclafit Teatre ofereixen una obra magnífica, el monòleg Joanot, valenta i innovadora en aproximar el personatge al gran públic i, sobretot, als estudiants. Des del món editorial, rar és l´any en què no se´n publica alguna nova adaptació. Bromera, Perifèric, Tabarca, Drassana, Andana, la Magrana, La Galera, Teide, Vicens Vives... tenen els seus Tirants particulars.
Entre totes les propostes, destacaria el Tirant de Víctor Labrado (Andana Edicions), amb il·lustració de Fernando Vicente. La primera adaptació dels episodis centrals i més sucosos, de l´Imperi Grec i els amors de Carmesina, al guió cinematogràfic. Molt encertada per a una primera aproximació als joves i al públic en general. I si ens atrevim amb la versió completa i original, som d´enhorabona. És imminent la publicació d´una nova edició, també de Labrado, en la Institució Alfons el Magnànim.
Llegim el Tirant, rellegim els clàssics. Tenim un fum d´edicions on triar, per a tots els gustos i les edats. El perquè? Per plaer, per ser un «tesoro de contento y mina de pasatiempos», en el seu estil, el millor del món, afirmava Cervantes en el Quixot. Però també, per dignitat. Perquè, com diu un dels personatges del Tirant: «Qui oblida lo passat, oblida a si mateix».
