"-Siempre está usted descubriendo mediterráneos, amigo Mairena.
-Es el destino ineluctable de todos los navegantes, amigo Tortolez".
És un diàleg dels Consejos, Sentencias y Donaires de Juan de Mairena y Abel Martín, els dos mestres apòcrifs de Machado, els seus «jo» filosòfics que van nàixer a la joventut, quan els seus records eren «de un patio de Sevilla y un huerto claro donde madura el limonero». Una arcàdia que anys després va tindre la seua vessant mediterrànea, pareguda en horts i en una llum que enlluernava més a Rocafort, on el poeta i la seua família, una quinzena de persones, va arribar com a refugiat quan València era capital de la República. El final de la història no era exactament com deien alguns llibres de text: «Machado se´n va anar de viatge a França».
Desembre de 1936, evacuat des de Madrid per força d´Alberti i León Felipe i contra la seua voluntat, arribava a Rocafort, des d´on va assistir a la guerra i l´enfonsament republicà, no com molts pensen en un estat de meditació taoista, sinó amb una activitat intel·lectual prolífica i encoratjadora -seu és el text El poeta y el pueblo- amb la humilitat de qui va aprendre del poble «tot el que vaig poder, molt menys, clar està, d´allò que ell sap». Tenia 61 anys, i ja havia escrit allò què «la consciència és anterior a l´alfabet i al pa».
«Se sol dir que va escriure molt i jo tinc ganes de dir que va reciclar publicant articles, prenent partit i fent poca poesia, quan ell sempre havia sigut més poeta». Així ho diu Monique Alonso, autora del llibre Antonio Machado-Rocafort, la presentació del qual inaugura hui, a les 17 h, la V Aula Juan de Mairena, que es celebra a Rocafort, presidenta enguany de la xarxa de ciutats machadianes integrada per Sevilla, Soria, Baeza, Segovia i Cotlliure. La ciutat de la roca forta, elevada sobre l´horta, dedica les jornades a aprofundir en el caràcter filosòfic i social, cultural i educatiu del poeta pirandellià, que la ciutat va instal·lar a Villa Amparo, un edifici que ara vol ser comprat per l´administració per a ús públic. Diumenge es farà el primer itinerari Machado en Rocafort, un passeig per 18 punts relacionats amb la seua memòria, el recorregut del qual permet obtindre un passaport de viatger machadià.
El poeta va transitar en Rocafort de la sentència a la paradoxa aprofundint en l´escola popular de saviesa superior, perquè, com deia el professor de gimnàstica, «quan els homes acudeixen a les armes, la retòrica ha finalitzat la seua missió». Era Mairena el mestre que acudia a ell en l´aspecte sonor del no-res, quan practicava el dubte poètic recordant «la disponibilitat per a la polèmica» quan parlava de la guerra i la pau agressiva» mostrant «l´amor a la filosofia dels grecs, homes d´agilitat mental ja en desús, i del respecte a la saviesa oriental, més profunda que la nostra i de més llarg radi metafísic». El llibre és un «homenatge a la gent de Rocafort que tan bé ha honrat al poeta». Alonso va fer la seua tesi amb Tuñón de Lara, i la seua aportació és insubstituïble: va trobar gent que l´havia conegut i amistat amb la família. «He arreplegat el seu dia a dia i allò que va escriure, basant-me en la premsa, en testimonis i en escrits de qui va anar a visitar-lo, com Gil-Albert, o parlant amb Alberti i Carmen Conde. Rebia visites, s´ocupava de les nebodes i baixava a València, no només per al Congrés, també a les reunions o a l´exposició de Victorio Macho». Alonso, que ha contrastat els manuscrits passats a net pel seu germà José, destaca «el temor fonamentat de don Antonio als caixistes. No eren errors sinó diferències».
L´Aula comptarà amb Antonio Herrera i amb Ana Noguera, que parlarà del compromís polític en la prosa. «La seua activitat vital va ser el compromís amb un pensament tractat de forma nova per a l´època, quan parlava a Hora d´España de poble i pàtria com unió de les persones des de la democràtic defensada des dels valors republicans, i que hui resultaria revolucionari».
