29 de noviembre de 2017
29.11.2017

Un, dos, tres, pica paret!

La Universitat fa un homenatge a la figura de l´escola i l´ofici de mestre a través d´una exposició

29.11.2017 | 04:15
Un, dos, tres, pica paret!

La paraula magisteri te al seu si dos divinitats de l´imaginari que remeten a allò de la màgia i el misteri. També allò bíblic de la famosa poma, el llibre de la saviesa i la curiositat, que és voler saber, que és allò que es busca i es dóna a l´escola i a la vida. En química, el magisteri és un precipitat, aquell al qual s'atribuïa una virtut remeiera. O com diria Ausiàs March, «Mestre i Ponent contra d´ells veig armar», una de vent i una de vela per homenatjar a qui pel futur vetlla. Tot un romanç per parlar de l´exposició que anit s´inaugurava a La Nau de la Universitat. Un homenatge visual i des de diversos vectors de complexitat i emoció a la figura de l´escola i l´ofici de mestre, que en paraules del comissari Óscar Barberá, «és aquella persona l´ofici del qual és educar als xiquets», i sense ser una definició de diccionari, perquè és moltes més coses. És l´exposició Escoles i mestres: dos segles d´història i memòria a València. Un recorregut per l´existència de l´escola pública, que permet entendre moltes coses, que 200 anys donen per a molt, relacionades amb la construcció social, el context històric i les seues diferències; les dones, els homes («formem treballadors, instruïm senyoretes», l´aprenentatge per gèneres), el feixisme, la retòrica i la consistència, la història personal i la col·lectiva, que tant condiciona. També les emocions oblidades, el viatge al passat per valorar els canvis i imaginar el futur... Una exposició per recordar eixa escola instrument essencial per a la reforma en profunditat de la societat, perquè, qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn, a muscles, per exemple, de Froebel o de la Montessori.

«El que més i el que menys recorda un mestre com una persona important en la seua vida aliena als seus familiars, amics, amors i odis, i que li ha canviat la percepció de la vida», diu Barberá. «El de mestre és un ofici imprescindible per una societat que vol el nom de democràtica, pacífica i de convivència», afegeix.

Al comissari li agradaria que qui veja l´exposició es quede amb la impressió que l´escola és «una cosa que tots hem compartit; tal vegada estiga tan interioritzat que no pensem en la importància que ha tingut en la manera en que s´ha forjat la nostra personalitat», explica. «L´escola és la institució més universal que tenim, que marca a tota una generació i de la qual cadascú té uns records, no és igual el meu que el del meus fills. L´exposició ajuda a entendre les raons d´eixes diferències i també el perquè i el com és la nostra societat», diu. Educació, tallers i descans.

Una exposició «com un somriure sense acritud per a que tothom recupere records». Una manera de dir que «l´escola és una cosa que construïm entre tots i que té molt a veure, més que amb la legislació, que és important, amb l´ambient que l´envolta», diu Barberá citant Ortega quan parlava de l´aire social. «L´escola ajuda a construir societat i la societat influeix amb força amb el que passa a l´escola, per a bé i per a mal», diu. El lloc on tothom porta als seus fills; on un comença a entrar en el món; la transició des de la família; el lloc on un aprèn a prendre decisions... Una escola fins i tot pervertidora, «perquè una vegada saps, i amb un poder format de decisió, pots escollir fer les coses d´una manera o d´una altra», diu.

Un, dos, tres, pica paret!, aquell joc; espaiet i amb bona lletra, aquell mètode. «Un patrimoni intangible que esdevé la principal eina per combatre la desigualtat, un element d´integració que reflecteix la diversitat social», explica el vicerector Ariño. Una exposició com «una aposta per l'educació per damunt de cap doctrina», diu Marzà.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine