30 de noviembre de 2017
30.11.2017

Sirera, companyia teatral

30.11.2017 | 04:15
Sirera, companyia teatral

La pluja els va fer posar-se a resguard i deixar el claustre gòtic del Centre del Carme a l´aire lliure. Protegits de les inclemències el sentiment i l´estima al no-homenatge que l´Associació Valenciana d´Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), amb Xavi Puchades, Jaume Policarpo i Sonia Alejo al front, retia anit a Josep Lluís Sirera, un dels seus impulsors, i del qual el 8 de desembre es compleix el primer aniversari de la seua mort.

Un no-homenatge, en l´estela de les seues no-crítiques, per allò que «mai és sempre teatre», dels qui estan agraïts al seu compromís també amb l´escriptura teatral. Un fum de gent bolcada en el seu record i l´incalculable llegat, «perquè sentimentalment Josep Lluís Sirera és molt important, i perquè la societat valenciana és una miqueta desagraïda, no volem que això ens passe a nosaltres», deia Policarpo.

«No només els dramaturgs, sinó tota la societat li deuen moltes coses», afirmaven, per exemple, explicant la sensibilitat que el va portar a promoure iniciatives tan significatives com el muntatge Zero responsables davant l´angoixa dels familiars de les víctimes de l´accident de metro a València. Era el d´ahir un homenatge dels seus hereus, noves generacions sobre les quals Sirera tenia cura. «Sempre va defensar un teatre compromés, crític, social, i és el teatre del qual hem heretat el seu prisma, la seua manera d´entendre i viure des d´un sentiment humanista», deien.

Testimonis d´estima s´afegien a paraules de record en viu i en un vídeo que incorporava l´anecdotari de més d´una trentena de persones. Un recorregut vital rememorant els afectes, passions i compromisos. «Ha estat gran defensor de la memòria vital i efectiva front allò que des del poder se´ns ofereix com a memòria oficial, amb l´eficaç suport de tota sort de retòriques artístiques», van dir. «Josep Lluís ha defensat sempre amb fermesa un teatre que ens oferisca amb sinceritat, amb sang i nervi, les inquietuds, els problemes reals d´existències en risc, les pors, el sempre anguniós treball de construir-se com a éssers humans en conflicte amb el propi passat i amb les seues expectatives de futur».

Honestedat, compromís...

Una reivindicació de Sirera com a «referent comú d´honestedat, coherència i compromís». Un acte per traslladar l´immens valor de persones que, com ell, han dedicat la seua vida a la seua gent, la seua història i el seu patrimoni cultural i sentimental amb perseverança, l´amor, i la il·lusió dels que estimen, per damunt de tot, el seu poble». Els dramaturgs d´AVVET senten pròpies la seua mirada i el seu ideari. I una forma d´agraïment va ser aquesta nit d´emocions i reivindicatives d´un art que Sirera va encoratjar en revistes com Episkenion, la planta superior de la Skene o Stichomythia, imatge de la contradicció de discursos.

Una lectura dramatitzada de la seua peça inèdita Onze Dríbling i un Offside, en la qual parlava de la seua infantesa, la família, el Levante UD, obra íntima, escollida per Puchades per a ser interpretada per Àngels Fígols, Alejandra Garrido, Begoña Tena, Pau Gregori, Carla Chillida i Jesús Muñoz. Un fragment d´El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, co-escrita amb el seu germà Rodolf amb CRIT, unint fons i forma, estètica i ideals. Nit també de temes musicals, escollits per Remei Miralles, amb versions d´Ona Nua i cantades per Chillida, Tena i Mireia Marí. Entre d´altres, va sonar l´Ovidi, Sí senyor, Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent o de nou l´Ovidi, Perquè vull. Una nit que va incloure la menció a El cant de la Sibil·la, el cant profètic en al·lusió a la Bona Nova, donat que els seus estudis medievals foren decisius en la recuperació del cant i la vessant teatral per a la Catedral. Gràcies al seu treball, ara forma part del patrimoni immemorial dels valencians.

Una nit per fer repàs d´una biografia afectiva, sentimental i professional, «des del respecte, l´admiració i la proximitat». Perquè Sirera va ser figura próxima i prominent, en l´acadèmia, en l´escena i en la política, entre altres, com vicerrector de Cultura entre 2010 i 2011, fragment curt degut a les tensions arrel la seua línia crítica amb el PP.

El seu germà Rodolf deia ahir que «ha estat una de les personalitats més importants en la història del teatre valencià. Mestre, investigador i formador d´investigadors, dramaturg i guionista, no es va acontentar amb aprofundir en les arrels del teatre espanyol i valencià de totes les èpoques, amb atenció a l´escrit durant el XIX. El seu exemple i el suport ha estat també fonamental en la consolidació de les noves generacions de dramaturgs, que asseguren la continuïtat de l´escriptura per a l´escena i obren nous camins al teatre valencià». I sí, perquè mai és sempre teatre, cal anar més lluny, eixa frase abstracta que expressa la paradoxa de la metàfora més enllà del llenguatge i els diferents nivells de comprensió.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine