Cauen les hores, ja no hi ha cap misteri ni cap pregunta, deia Martí i Pol. Intel·ligència, dona´m el nom correcte de les coses, que em trenque en mons d´amor, deia Juan Ramon, d´una claredat que sempre ve del cel, que deia Rodríguez, Claudio, camí de la bonaventura feta de sol, lluna i nit, d´or, argent i plom. És parlar d´Homer, oh Musa, «i t´encens, t´apassiones», deia ahir Elies Monxolí (Paiporta, 1970) en la tornada musical infinita, que ja li ve de la La llum d´Ítaca (Picap, 2009), i de l´encisament de l´arpa, la, la re, re, mi, mi, re, fa ?, re, si, re.

És el leit motiv del viatge de veritat, bellesa i bondat, intel·ligència, silenci, de nou la bellesa i l´amor, deus olímpics regits per Atena i la seua templada veu al fill de Laertes: «para´t, atura una lluita violenta que a tots us iguala». Un viatge de pau daurada, Penèlope, veritat última, fusió de contraris, llum absoluta, «amor que mou el sol i els altres estels», que deia Dante a l´últim vers de la Divina Comèdia. És Odissea, el viatge de Ningú, que aquesta vesprada es presenta al Palau de la Música amb els comentaris de Laura Borràs, la veu narradora d´Amàlia Garrigós, i les guitarres de Nacho Mañó, productor musical, amb David Apellániz al violoncel i Gisela Renes als cors, lletres també d´Ángel Garcia i l´esperit de Maria Josep Escrivà surant per tot arreu, amb la la saviesa de Joan F. Mira, traductor dels 12.000 versos a Proa i en la qual està inspirat el treball, deutor també de la traducció de Joan Alberich en la Magrana.

Un espectacle que dissabte es tornarà a fer a Paiporta. Un llibre-disc, publicat com una joia per Edicions 96 dins la col·lecció Patracol il·lustrat que, com diu Borràs al pròleg, és un patchwork cultural, una tasca de retalls, una lliure recreació de l´Odissea d´Homer en forma de conte musical, literari i plàstic, amb collages de Pere Salinas. Un viatge iniciàtic, com sempre, de l´Ulisses que haurà d´aprendre a dir-se Ningú, de l´home nou de l´astúcia troiana, la praxis; un homenatge gaudit i sembrat de referències a grans poetes i a la Mediterrànea de l´home modern després d´acudir a Delfos, tots mirant la mar, com també Ausiàs, Kavafis o Espriu. Una delicada obra d´art, perquè estan els més bonics, els més bons, amb Garcilaso i Silesius, Estellés, Ungaretti, Riba, Llach...

Poesia i música i la filosofia perenne de Huxley, inspiracions d´Orfeu, Sòcrates i Plató, Plotí i Petrarca, Joan de la Creu i diversos, o quatre, nivells de lectura, que van de l´ètica a la poètica, l´alegórica i la simbòlica, sense oblidar la musical, La, la, re, re.... L´areté del vers de veres que en parlar de la condició humana arriba des del segle VIII a. C, alquímia del temps i l´espai fins a hui, amb la mirada transfigurada d´un viatge mental capaç de moure l´univers en clau de sols i als humans, vibrant en el ara del sol sense res a témer, com Ulisses el de tots.