Ara ja està documentat que Hasán en castellà es diu Hassan en valencià i que Aída es diu Aïda. També, que la manera més ràpida de resoldre el tràmit del canvi de nom és omplir el formulari «Valencianitza el teu nom», disponible en el web de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. I és que aquesta institució «normativa de l´idioma valencià» segons la Llei 1/2006 de l´Estatut, feia ahir oficial la segona edició del «Vocabulari de noms de persona», doncs seua és la funció de «determinar i elaborar la normativa» així com fixar les formes lingüístiques correctes de l´onomàstica oficial.

L´onomàstica estudia els noms propis, disciplina dins la qual figura l´antroponímia, que s´ocupa dels noms de persona.

Una edició, que es pot consultar al web i que porta en la seua presentació la reflexió de Josep Palomero. «El nom que portem les persones és la marca principal de la nostra identitat», que és com dir molt i quasi tot a favor i a la contra. I més enllà de casos pràctics sobre si la traducció del valencià Llop és Lope, com la de Lloba és Lupe, Palomero assenyala que aquest Vocabulari té diverses missions, «entre les quals està la de funcionar com un recurs de consulta en l´àmbit del registre civil, i també de l´eclesial, així com la de facilitar als pares i mares indecisos no només que troben el nom que preferisquen, sinó que es motiven per a posar-lo en valencià, perquè el seu descendent l´ha de dur damunt tota la vida».

El «Vocabulari de noms de persona» és una reedició i ampliació que incorpora, entre d´altres, els noms tradicionals valencians, extrets de fonts i corpus antroponímics medievals i moderns anteriors al XVIII. Així, es pot trobar noms antics d´origen germànic que hui es conserven com a llinatge, com Baldoví o Galcerà. També, l´antroponímia del santoral cristià i de la Bíblia; els noms usats pels valencians que no s´ajusten als paradigmes tradicionals, com els de caràcter eufònic, els de moda, els derivats de topònims, els hipocorístics, els noms d´origen grecollatí, els de protagonistes de la literatura clàssica valenciana o una mostra de noms de recent aparició en la societat procedents d´altres cultures, com l´àrab, la romanesa i l´eslava.

El vocabulari, de propòsit didàctic i pràctic (per al registre civil), i document d´un important caràcter d´anàlisi de la realitat sociolingüística, no pretén ser complet ni tancat, i fa mostra d´un pensament: «que és desitjable, dins la llibertat individual de les persones, que els valencians portem en valencià el nom amb què volem ser identificats». Com també, que «és motiu de satisfacció si aquesta obra contribuïx a valencianitzar o revalencianitzar la nostra antroponímia, i per tant a fer-nos sentir orgullosos de la nostra condició de valencians».