07 de diciembre de 2017
07.12.2017

Poesia com un pont de diàleg

Saforíssims i l´UPV de gandia fa trasbals digital de l´obra del poeta Josep piera en el seu setanta aniversari

07.12.2017 | 04:15
Poesia com un pont de diàleg

A la vora d´un antic camí de pastors des d´on, si es gira el forat de l´aire es veu la mar, hi ha un poeta com un massís fet del magma de les paraules, magnituds de meteorit de les roques de karst, que fan serra de potents formes, alçada imponent i simes aquàtiques de prehistòrica profunditat on està la font benaurada i es beu i es veu l´illa, lloc emissor de comarques múltiples i savieses de monestir on no només es resguardava Tasufin. També, Josep Piera, poeta vital, «tant si escriu en vers o en prosa, tant si parle com si calle o si escolte en silenci», com diu ell mateix a les Converses amb Ferran Garcia-Oliver, de l´Espill 51, que ara s´acaba de reeditar per a l´ocasió, doncs, mentre aquest llicenciat en Magisteri encén el foc fins i tot als estius grecs, diu «De tots he après que un lloc i un jo fan la vida».

L´escriptor de Beniopa, col·laborador d´aquestes planes, cada diumenge fent panoramix des de fa tant, acaba de ser motiu d´homenatge per la seua poètica dels sentits obrint, de camins, en el panorama literari català dels últims 45 anys, que es diu prompte, com assenyala Maria Josep Escrivà a Passa la vida.

I és que Piera acaba de fer el seu 70 aniversari i diumenge passat, per exemple, parlava d´entusiasme, llibertat, amnistia, autonomia i miracles civils. Però no és només el que es pot tocar el que existeix, bé que ho sap ell. Piera acaba de travessar l´espai i el tacte, el temps i l´univers per tindre una pluja d´estels al núvol d´internet.

Obra introbable
La iniciativa l´ha engegat Saforíssims Societat Literària, amb el suport del Camus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Un homenatge tecnològic, trasbals digital del seu treball; una obra en construcció, que a més dels seus treballs i referències, algunes exhaurides editorialment (raó que els portava a reclamar l´edició de la seua obra completa com ha fet el Magnànim amb Marc Granell), incorpora vídeos de gent llegint els textos seus en veu alta, tot coordinat pel cap pensant de Jordi Puig, company saforíssim de Ròtova, amb el suport d´estudiants i professionals com Jordi Company, Víctor Escrivà, Francesc Bosch, Laura Pérez, Saray Cerro, Josepa Costa o Josep Àngel Mas i amb la veu d´altres poetes com Maria Josep Escrivà i Teresa Pascual. S´escolta i es veu El somriure de l´herba, El temps trobat, Cants i encants, En el nom de la mar o Un bellíssim cadàver barroc.

Com les taques d´oli
Revalorar la figura de Piera a través de les xarxes socials és, en paraules de Puig, «una iniciativa que volem estendre com les taques d´oli, a través de la gent comboiada que vaja sumant-se, tot de manera dinàmica i interactiva». A més, una eina didàctica per a professors interessats i joves encuriosits, eixa figura que des que va començar a publicar, allà per l´any 76, Renou: la pluja ascla els estels, amb la frescor d´una ànima feta també de carn, sempre ha guiat al poeta tant si escriu des del divan, ebri de paisatge verd pels cingles on l´estusiasme i la fraternitat camusiana no el deixa aturar-se en fer sentir i pensar sobre coses que no apareixen als llibres de text. Perquè la seua escriptura està feta de sentit global, i en paper. Ara, també en digital.

Un portal i un altre
Ell mateix deia ahir que estava content, neòfit tecnològic confessat, recolzat al temps per la seua neboda Núria Soler, que acaba de digitalitzar els seus articles amb la idea de fer memòries i tenir-los a mà i ordenats. Piera es mostrava content perquè és gent jove la que enceta, també perquè els seus versos, que en escriure'ls deixen de ser seus, «són dels altres», deia, en l´homenatge a Gandia es movien pel carrer, gent de tota edat i sense condicions llegint fragments dels seus poemes, «vullgues que no és bonic». Content i disposat a col·laborar, deia, «el que vullguen de mi no tenen més que demanar-lo perquè tinc el material, que no la tecnologia».

El material i la memòria. I la font, docns, com els que saben, deia allò de dir «tu demana i jo si puc t´ajudaré amb el que podré, que és l´actitud que sempre he tingut amb els joves, perquè és la que van tindre amb mi els grans, quan jo era jove. Segons la seua curiositat, jo estaré a la seua disposició». I quan deia gran parlava dels seus mestres, que n´ha tingut, és clar, en diferents èpoques.

Les seues referències
A principis dels setanta, Juan Gil-Albert, Vicente Alexandre, Joan Fuster, Joan Vinyoli, Carles Ribes. Com mestres de lectura, citava March, i els clàssics del XIX, francesos i italians. «En cada època cadascú tria uns referents. Ara em ve al cap la importància que al seu moment va tindre Cesare Pavese... llibres que t´arriben en un moment, et diuen una cosa important i a partir d´ells es converteixen en referents teus, i tens la sensació que sense eixa lectura tu no hauries avançat en determinades direccions». També parlava de referents més personals, com Josep Maria Castellet, Josep Iborra, i sobre tot, , «dels companys de la meua generació, que en determinades edats és de qui més aprens, perquè és amb qui comparteixes el teu temps, tertúlies, converses, lectures»... Un camí obert si més no.

La iniciativa de Saforíssims és un portal a internet per fomentar la lectura del poeta. I també, una ViquiPiera, fent joc de paraules, a la qual es pot accedir per dos adreçes diferents saforissims.org/viquipiera i saforissims.org/josepiera.

Patrimoni cultural, memòria viva en La Safor, literatura que entra en la tecnologia, de baix a dalt, aprenentatge del viure, paisatge, i com diu el poeta: «poesia com un pont de diàleg».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información

Enlaces recomendados: Premios Cine