Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista | Xabier Zabaltza

Xabier Zabaltza: "València i Navarra tenen un problema identitari molt paregut"

El recongut expert en nacionalismes considera que "moltes vegades, per a ser bon valencià o bon navarrés cal combregar amb certes idees"

Xabier Zabaltza: "València i Navarra tenen un problema identitari molt paregut"

P Vosté és escriptor, historiador i un important especialista en identitats, sobretot en el navarrisme. I comence per ací per als nostres lectors, què és el navarrisme?

R El concepte de navarrisme ha variat al llarg de la història. En el segle XIX i part del XX va ser una ideologia que defensava l'especificitat de Navarra, sobretot la jurídica, els furs, però també la lingüística, el basc. Quasi sempre va estar obert a la col·laboració amb moviments afins d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, territoris amb els quals Navarra compartix les seues llengües i, malgrat algunes diferències, el seu règim foral. En l'últim quart del segle XX, en part com a reacció contra ETA, el navarrisme va adoptar un marcat caire antibasquista, quan no purament antibasc.

P La seua obra ´Nosaltres els navarresos´, escrita en basc, analitza la relació entre el País Basc i Navarra de maenra semblant al que Joan Fuster va fer en ´Nosaltres els valencians´. Valencians i navarresos, en què ens assemblem ?

R València i Navarra són molt diferents, però en les dues existix un problema identitari que ha condicionat l'agenda política durant dècades. A voltes sembla que per a ser bon valencià o bon navarrès cal combregar amb una sèrie de pressupostos ideològics. A més, alguns valencians i navarresos han decidit viure en un continu sentiment de greuge davant Catalunya i Euskadi. El pancatalanisme i el panbasquisme són molt més poderosos en la ment dels anticatalanistes i antibasquistes que en la realitat.

P Quins punts de contacte troba entre tots dos conflictes lingüístics?

R Per a començar, ni el valencià ni el basc són llengües privatives de València i Navarra, ja que es parlen en àrees molt més àmplies. A més, tant a València com a Navarra una part del territori és històricament de llengua castellana (o aragonesa) i en ambdues s'observa una falta de fidelitat lingüística d'un sector de les elits. Una altra concomitància és la manida «qüestió de noms». A València resulta obligat denominar exclusivament a la llengua «valencià», no «català». A Navarra, «vascuence», no «euskera». Amb estos condicionaments i tants tabús resulta complicat avançar cap a la normalització.

P Deia Fuster que ´ser valencians és la nostra manera de ser catalans´, una visió molt qüestionada des de la C. Valenciana fins i tot pels partits nacionalistes, que insistixen a reivindicar una identitat pròpia. Ser navarrés és una manera de ser basc?

R Fuster va ser un dels majors intel·lectuals espanyols, jo diria que europeus, del segle XX. Però cal col·locar-ho en el seu context. Com a reacció al franquisme, que havia reduït l'espanyol al castellà, va identificar la nacionalitat catalana amb els territoris on es parlava català. Açò va ser un error. Molts belgues i suïssos parlen francés, però no són ni volen ser francesos. El fet que molts valencians parlen valencià o català no els convertix en catalans. Al meu entendre, Fuster va donar un salt il·legítim del plànol cultural al polític. Pel que fa a Navarra, malgrat la seua xicoteta grandària, és una societat molt complexa en la qual coexisteixen identitats enfrontades. Una majoria de la població navarresa se sent espanyola i una minoria no menyspreable se sent basca. Abans de la Transició, quan es va polititzar tot, era perfectament possible que ambdues identitats coincidiren en una mateixa persona. Ara és molt menys habitual.

P Vosté defensa el terme ´vasconia´ per a referir-se a Navarra, el País Basc i el País Basc francés. Quins avantatges oferix este terme per davant d´altres denominacions?

R Jo defense ´vasconia´ solament en castellà, perquè el terme euskèric tradicional (es documenta des del segle XVI: és molt anterior a Sabino Arana i, per descomptat, a ETA) és ´Euskal Herria´. Abans de 1979, que és quan Àlaba, Guipúscoa i Biscaia es constituixen en comunitat autònoma, el corònim País Basc podia aplicar-se a Navarra. Hui no. ´Vasconia´, que en castellà s'utilitza almenys des de principis del XIX, és un terme no polititzat, que pot ser emprat per totes les persones que a Navarra se senten basques, encara que no voten a partits nacionalistes.

P En estos moments, com és el nivell de salut del basc, segons la seua opinió?

R En les tres províncies d'Euskadi existix un consens bàsic entre les forces polítiques. El basc s'ha mantingut i fins i tot ha avançat alguna cosa (menys del que afirmen les enquestes) en els últims anys. A Navarra eixe consens no existix i la llengua és utilitzada constantment com a element electoral, per ´tiris i troians´. En la ´vasconia´ francesa, si no es dóna un canvi radical de tendència, pot convertir-se en una llengua residual esta mateixa generació. Enguany, per primera vegada des de la Revolució de 1789, París ha aprovat la creació d'una mancomunitat basca, la qual cosa dóna algun motiu per a l'esperança.

P Ve a València pel seu interés per la Renaixença, un procés molt semblant al moviment de recuperació lingüística i identitària que es va viure en territoris de llengua basca en segona meitat del segle XIX conegut com ´Pizkunde´. Per què li atrau el procés valencià?

R La Renaixença i el Pizkunde es van produir en tots els territoris de llengua catalana i basca. Hui en dia un espanyol mitjà culte sap qui va ser Carles Aribau o Jacint Verdaguer, dos autors «renaixentistes» catalans. En canvi, amb tota seguretat, no haurà sentit parlar de Teodor Llorente o Constantí Llombart, els impulsors de la Renaixença valenciana. I menys, encara, de´Antoine d´Abbadie o Arturo Campión, les figures senyeres del Pizkunde. Convidat per un bon amic, el professor Rafael Roca, he vingut a dir als meus col·legues valencians: «no esteu sols. En ´vasconia (també a Galícia) va existir un moviment semblant. Hem de conèixer-nos millor i treballar junts!».

Compartir el artículo

stats