En el profús anecdotari que va saltant anys, em plau fer una passeig informatiu, divagant entre la veritat i la mentida, entre la serietat i l´estupidesa humana.
Entre els canals audiovisuals que han sovintejat un activisme publicatori durant la tardor passada, figuren els russos Sputnik i RT. Dins la temàtica de l´anomenat procés, hi ha destacat els comentaris viperins de dos «analistes» destacats. L´un, un tal William Mallinson, presentat com a diplomàtic britànic, que en realitat sembla haver sigut acadèmic de la poc coneguda universitat telemàtica romana Guglielmo Marconi, i tercer secretari en destinacions com l´ambaixada de Her Majesty -de la Gran Bretanya etc...- a Nairobi. Tanmateix, més que de les meravelles geogràfiques de Kenya, ha reparat en la cultura hel·lènica i és autor de nombroses publicacions sobre Xipre. En canvi, el líder més agut, és l´analista John Wight, que en el currículum conta que va ser porter de discoteca i doble de Hollywood. I, tot i així, ha predicat ratlles delirants sobre la migració en l´antiga Roma, i el conflicte de les Malvinas, anomenades Falkland per la Gran Bretanya.
Entre l´un i l´altre, Sputnik i RT els atribuïren informacions titulades «Madrid solo puede actuar con violència», «Franco está vivo en España», «Cataluña tendrá efecto dominó y habrá 45 nuevos países en Europa». Igual et sonen...
En canvi, qui de veres ha aportat la seua experiència sobre Catalunya, Espanya, Europa i la vida humana, és Lita Claver «la Maña», l´artista gitana aragonesa que aquests dies fa el seu comiat definitiu de l´escena mundial. La gran heroïna democràtica d´El Molino explica que va ensenyar les cuixes i la seua potent lexicografia aragonesa a Salvador Dalí, Federico Fellini, Rafael Alberti, Manolo Vázquez Montalbán, Terenci Moix, i Vittorio Gassman. I per cert, a mi mateix, que en companyia de col·legues comandats per Manuel Sanchis Guarner, vam poder compartir una sessió en El Molino de gran valor acadèmic. Ella, sàvia en totes les arts, critica la pèssima situació de la Barcelona cosmopolita i nocturna de sempre (i recorda que a Jordi Pujol no el va veure mai per El Molino), i anuncia que el music hall no morirà, perquè «las cosas bonitas no pueden morir nunca». Això no pot deixar d´interessar ningú.
