A poques setmanes vaig anar a l'òptica a fer-me una revisió de la vista per si calia canviar d'ulleres, ja que notava que la visió se'm feia borrosa de lluny. L'especialista que m'atengué començà a fer-me proves i em digué que tenia una «màcula» en l'ull esquerre, i calia que anara d'immediat a un oftalmòleg a «fer-m'ho mirar». Vaig entendre que «màcula» volia dir «taca» i això em va preocupar seriosament. Vaig seguir el consell de l'òptica. L'oftalmòleg em va fer proves, em confirmà el diagnòstic, i em digué que tenia una «Degeneració macular associada a l'edat», una malaltia important que exigia d'un tractament urgent. Mentre m'explicava de què anava la cosa, jo pensava que la definició ho deixava tot prou clar: Degeneració associada a l'edat, és a dir: «Puta vellea».
Des d'aquell dia la paraula «degeneració» em té obsedit, i aquest concepte l'aplique a molt del que sent, i a part del que veig, tant si va de mals socials, civils, personals o polítics. Degeneració mental, en dic, de les maldats humanes que conten a la televisió, a la ràdio, o per escrit. Degeneració social, del que passa amb els maltractes a la classe treballadora. Degeneració sexual, a la violència solitària o en «manada» que alguns salvatges practiquen contra les dones. Degeneració ideològica, a la corrupció cínica dels partits polítics; degeneració moral, als predicaments dels jerarques catòlics; degeneració natural a causa del canvi climàtic... i podria continuar. Què està passant-nos humanament, civilment, socialment, ecològicament? Que hem entrat en una època de degeneració global en tots els sentits i aspectes.
Pensant amb llum borrosa, he arribat a dir-me que potser sí, que no és una obsessió personal pel mal que se m'ha diagnosticat. Que qualsevol persona s'adona, per boirosa que tinga la vista, que el món pateix una degeneració sistèmica que altera la percepció del que fins fa poc s'anomenava «realitat». Que aquesta degeneració ens afecta d'una manera o una altra a tots. A mi, m'ha atacat l'ull esquerre, i a uns altres la part dreta del cap, de les vísceres o de l'ànima. La diferència està en què el meu mal és personal (tot i que el tinguen molts), i els altres mals afecten la humanitat (encara que el tinguen pocs). Com a mostra, dos presidents democràticament votats i elegits per majoria: Donald Trump i Mariano Rajoy. N'hi ha més, d'exemples polítics possibles. I no tots són uns degenerats a causa de l'edat. N'hi ha de joves, també.
