L´avi d´una espavilada xiqueta, valencianoparlant i valencianotransmitent ell d´esta bonica i dolça llengua, va agarrar fa uns pocs dies un cabreig monumental quan ajudava la néta a fer uns exercicis escolars de valencià. La neteta no té encara cinc anys i cursa segon d´Infantil. El full del deure, manat per la mestra, consistia en quadros per a formar paraules a partir de lletres desordenades, amb un dibuix corresponent a cada mot. Més de la mitat de les lletres la xiqueta les va ordenar bé, corresponien a «taula», «baló», «llit», «moto2, «dona», «home», «cap» i altres reconeixibles per ella. Però n´hi havia tres que la menudeta no sabé resoldre. La primera era un aplec format per «onu», i dalt, dibuixada, hi havia una anou, que com sabem és el fruit de l´anouer. La neteta mirà l´avi i digué «Iaio, falta una ´a´». Ocorre que les nostres anous tenen l´estigma de barbarisme, dialectalisme o localisme, segons l´integrisme lin­­­güís­tic noucentiste, que preferix la forma «nou» i «nouer/noguer/noguera», i això passa al valencià de llibre i al model de llengua universitari i de l´ensenyament. Però en l´ús del valencià general i el d´altres parts de la llengua diem «anou» i «anouer». Per tant, la xiqueta tenia raó, en l´aplec de lletres faltava una «a», valencianoxarradora com és. El Diccionari normatiu valencià, de l´AVL, arreplega «anou» com a entrada principal i «nou» com a secundària, com cal en un diccionari valencià. Anteriorment, Ferrer Pastor en els seus diccionaris, el DV (IIFV-GV-Bromera-Lacreu), el SALT, el DCVB i el de la RACV ja havien inclòs les «anous», amb la «a» davant, la que trobava a faltar la xiqueta protagonista d´esta columneta. També l´arreplega el Gran diccionari de l´Enciclopèdia Catalana, però no el de l´Institut d´Estudis Catalans, i eixa deu ser la raó de l´estigma de la nostra «anou» per part de l´ortodòxia idiomàtica. El segon exercici que la xiqueta no va saber fer era el del dibuix d´un nuc, però amb les lletres desordenades baix, amb l´aplec «sun», corresponent a la forma «nus», geosinònim de «nuc», però desconeguda per a ella i per a gran part de valencianoparlants. La criatura es desanimà i intentà abandonar el deure. El iaio no és que es va desanimar, es va desesperar, però devot com és d´esta llengua va aconseguir que la neteta no abandonara la tasca manada. I la xiquiua posà «nus» ben contrariada. La següent «perla» era el dibuix d´un xiquet menudet, però amb l´aplec «enn», que calia convertir en «nen». Ahí la menudeta es va animar, però dient a l´avi que faltava una «e» per a «nene», que ella coneixia, però, clar, del castellà. El «nen» no li sonava. I el iaio s´encengué en còlera pel menyspreu al valencià des de la mateixa escola valenciana. Les formes «nou» (fruit), «nus» i «nen» estan molt bé a Figueres, Sabadell o a l´Eixample de Barcelona, però gens adequades en una escola de la Ribera, la Plana o la Marina valencianes. I com que el tema dóna per a més, hi seguirem la setmana que ve.