09 de febrero de 2018
09.02.2018

Un «big bang» feminista al Muvim

09.02.2018 | 04:15

El MuVIM ha programat per a febrer i març «Big Bang dones. Feminismes en expansió», un cicle de cinema i debat que analitza el feminisme que ve. Sociòlogues, periodistes, historiadores, filòsofes, psicòlogues, artistes i crítiques d´art participaran en els debats sobre les noves formes de maternitat o el paper de les dones en el món de l´art o la informàtica.

No és veritat que la història de la humanitat haja estat protagonitzada per la secció masculina de l´espècie. El que sí que és veritat és que la història de la humanitat ens l´han contada, només, des d´esta perspectiva: l´home intrèpid, el baró viril o el gentilhome lletraferit poblen els manuals d´història a l´ús. El mascle, curull de força militar o d´enginy intel·lectual, n´és el protagonista principal de l´epopeia. Un protagonisme que ha compartit algunes vegades amb alguna dona, certament. Sempre que li´n fes costat, això sí, i s´hi estigués al darrere i no al capdavant.
El MuVIM ha preparat un cicle de cinema però sobretot de debat que, amb el títol de «Big bang dones. Feminismes en expansió», pretén oferir una panoràmica del feminisme que ve. Perquè estan convençuts que este segle que acabem d´encetar serà el segle de les dones. I per això no només és necessari, sinó fins i tot saludable, fomentar altres narratives, enunciades des d´altres punts de vista estrictament i exclusivament femenins. No debades el cicle està organitzat per dones en el que participen dones que parlen sobre el futur de les dones: sociòlogues com Rosa Cobo i Orna Donath, autora del polèmic estudi sobre les «Madres arrepentidas», periodistes com Luz Sánchez-Mellado i Eva Millet, historiadores com Àurea Ortiz o filòsofes com Eurídice Cabañes seran algunes de les participants. Es tracta, asseguren les seues responsables, d´anar més enllà del vessant estrictament reivindicatiu per abraçar una visió més analítica i propositiva del present i sobretot el futur de les dones.

Del 14 de febrer al 21 de març, cada dimecres a les 18:30h (excepte la setmana de falles), una pel·lícula servirà de pretext per abordar una temàtica concreta i ben actual que es debatrà en una taula redona posterior a cada projecció. Una qüestió «metafeminista» protagonitzarà la primera sessió. Perquè el cicle començarà demanant-se si el feminisme és un moviment emancipador exportable a tot el món, per damunt de les diferències culturals i socials, o només un fruit eurocèntric i tardà dels racionalisme il·lustrat del segle XVIII. ¿Què hi tenen a dir les dones musulmanes, per exemple? ¿Tots hauríem de ser feministes, com defensa la novel·lista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, que afirma que el feminismes no és —o no hauria de ser— només cosa de dones?

El cicle no se centra, però, en lamentar el que ha passat, sinó que vol resseguir amb detall el que ja està passant: que les dones ha deixat de ser protagonistes secundàries, actrius de repartiment o convidades de pedra en el festí de la vida. Ja no són muses (passives) que inspiren artistes (barons), ja no són objectes (hipersexualitzats) en la tòmbola del desig masculí i, sobretot, ja no volen ser eixes mares abnegades que renuncien al seu desenvolupament personal i laboral pel fet de ser mares ni estan necessàriament —obligatòriament— encantades de ser-ho quan ho són. Ara són elles les que prenen les regnes de la creació artística, les que s´ensenyoregen del propi cos i la seua fàbrica de gaudis, les que es neguen a sumar la bre txa digital a la salarial i les que reivindiquen altres formes d´entendre i viure la maternitat, diferents a les que la societat estableix tàcitament. Perquè ara sí. Ja està passant. Les dones són —i se saben— protagonistes de la història. Ja tocava.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine