Les excavacions arqueològiques han posat al descobert un imponent fossat que protegia el poblat ibèric d´Ullastret en una època en què l´única manera de dissuadir els atacants era construir unes bones defenses. Capital dels íbers idigets, Ullastret va néixer al segle VI aC i va ser abandonada al segle II dC. La seva garantia eren unes potentíssimes muralles que encara avui deixen bocabadat el visitant.

La investigació arqueològica ha permès descobrir que, a més a més, la ciutat tenia un fossat monumental, del qual aquests dar­rers mesos se n´ha excabat 130 metres lineals.

En el procés de buidatge es poden trobar sobretot materials de rebuig, com ara trossos d´àmfora o pedres de molí que es van llençar perquè es consideraven amortitzades. Però mai es poden descartar troballes excepcionals, com la petita peça de plom amb la inscripció en llengua ibèrica que el Museu d´Arqueologia ha anunciat als quatre vents.

Es calcula que el fossat devia tenir uns 700 metres de llargada. Protegia el vessant occidental del poblat, ja que la resta de vessants eren protegits per un estimball o bé per un estany que va ser dessecat. Amb la recuperació del fossat, el visitant d´Ullastret té una nova perspectiva augmentada de la potència de la muralla, que guanya en alçada, i mostra el seu aspecte original. El fossat té una fondària entre 4 i 5 metres i una amplada d´entre 10 i 15 metres.