Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Si és la ciència

Si és la ciència

Si és la ciència, i la presència de paisans en llocs on segurament passen assumptes importants... Fa uns dies em van demanar unes línies sobre les meues converses juvenils amb Alfred Giner Sorolla. Ja fóra al port de Vinaròs, escoltant-lo explicar el llibre L´ombra i els somnis i les virtuts del vi negre per a cardiopaties i altres problemes amorosos. O bé a l´ombra fresca del Canigó, recitant ell davant d´altres científics internacionals obscurs poemes sobre l´àtom i les galàxies. O passejant una vesprada pel Fishermans Wharf de San Francisco, o propet, mirant el Pacífic a Sausalito, i ell dient dos poemes de científic exiliat, oblidat: un sobre el codonyat i un altre sobre el Mediterrani, que a Vinaròs té el seu color propi... Cosa que ell solia explicar als seus col·laboradors del laboratori de Sloan Kettering on treballava des del 1954 com a investigador del càncer... Etcètera.

I recordant això, als morros m´apareix llegint els diaris com cada dia, un d´eixos rankings amb noms i números -que en general poc m´agraden, perquè se solen basar en noms i números. Hi figura com a l´investigador «espanyol» més citat al món, un d´aquells col·laboradors del Sloan Kettering, Joan Massagué. Segur que el coneixes, i només vull puntualitzar que, si t´hi fixes, duc el seu cognom -però ni de lluny li ho vaig sentir a dir al vell Giner.

De tota manera, si és la ciència, l´important no és això, sinó que dels deu primers científics més citats al món -se suposa que a favor-, huit són del Mediterrani: valencians i catalans. I sis treballen a instituts nord-americans: un d´ells, Josep Baselga, també al Sloan de Nova York. I un altre, a Harvard: Álvaro Pascual-Leone, segurament família del diputat del mateix nom, republicà de Vinaròs i exiliat després.

I sobretot, a més d´ells, dos investigadors internacionals de la Universitat de València: Avel·lí Corma, de l´Institut de Tecnologia Química, i Santiago González, de l´Institut de Física Corpuscular. He estat a punt d´escriure «crepuscular»: la meua por que també ells hagen d´emigrar. I la meua visió de la situació dels milers dels nostres joves, treballadors i treballadores de la ciència, veïns o exiliats. Vull dir també d´especialitats absents de qualsevol ranking internacional relluent, siga de la literatura o el disseny de videojocs, de la venda a domicili o de llaurar solcs adreçats. Si és la ciència...

Compartir el artículo

stats