Un doblet de paraules que en la parla es poden confondre és «emprar/amprar», ja que la majoria de paraules començades gràficament per «en», «em» i «es», en sil·laba àtona, les solem pronunciar, pràcticament, amb «a», però s´han d´escriure amb «e», com en «enveja/anveja», «embrutar/ambrutar», «espenta/aspenta». Antigament estos dos mots o formes («emprar» i «amprar» podien tindre igual significat, però actualment cal destriar els diferents sentits que els atribuïx la normativa i l´ús, encara que en algun diccionari eixes dos paraules es donen com a parcialment equivalents. El Diccionari normatiu valencià (DNV) definix «emprar» com a ´usar, utilitzar´ i ´servir-se d´algú o alguna cosa´, «Hem d´emprar una bona ferramenta per a excavar la sanga», «Pasqual és molt selectiu, no empra mai paraules marcadament col·loquials, ni parlant ni escrivint». Que coent!, «Emprà la seua dona perquè parlara de la seua situació laboral amb la cap de Recursos Humans». Per la seua banda, «amprar», d´acord amb el DNV, és ´prendre prestada alguna cosa´, ´obtindre per a si (alguna cosa d´un altre)´, «Han hagut d´amprar diners per a comprar la casa», «Li vaig amprar la moto», «Tots els idiomes ampren paraules i expressions a uns altres». En alguns pobles, especialment de l´Horta, és també usual utilitzar el verb «amprar» també en el sentit de ´deixar prestat´, a banda de ´prendre una cosa prestada´, com el descriu el diccionari de la RACV. Com tantes altres paraules tan usualment valencianes, catalanes perifèriques i balears, «amprar» no ha tingut, ni té, la qualificació de mot principal i formal per part de l´essencialisme lingüístic, ja que prioritza «manllevar», geosinònim perfectament vàlid i normatiu, però que no cal que desplace el nostre «amprar». Eugeni S. Reig, conscient del perill de retrocés o bandejament d´este verb, l´inclou en el seu Valencià de sempre, abans ja l´havia arreplegat en Valencià en perill d´extinció. I ho fa amb inclusió de cites d´obres d´una nòmina de cinc prestigiosos escriptors com Enric Valor (El castell del sol), Josep Palomero (El tatuatge dels apàtrides), Toni Cucarella (Quina lenta agonia la dels ametlers perduts), Joan Olivares (Pana negra) i Tobies Grimaltos (Idees i paraules). En un sentit irònic i figurat, «amprar» també s´usa com a sinònim de furt. No fa moltes setmanes furtaren la bicicleta a un cosí meu. Quan, després d´haver-li-la llevada, li vaig demanar que me la deixara, em va dir: «Me l´han amprada, però per a no tornar-me-la». L´humor que no falte. Quan es plagia un llibre també es pot considerar que el que ho fa ha amprat (i també «emprat») l´argument o parts de la publicació. Reig, en El valencià de sempre, també inclou l´adjectiu «amprat», procedent del participi de «amprar», amb la definició ´insegur, incòmode, per falta de confiança en u mateix´. I semblant descripció fa el DNV. Reig també cita obres d´Enric Valor, Toni Cucarella i Joan Olivares en què apareix «amprat/amprada», en el sentit de trobar-se algú incòmode o fora de lloc. Abans quan u/una anava per primera vegada a cals sogres solia sentir-se amprat/amprada. Ara, poc o gens.
