09 de marzo de 2018
09.03.2018

Pompeu Fabra: 150 anys d'un lingüista apassionat

Al llarg d´enguany es completaran les Obres completes del gramàtic

09.03.2018 | 04:15
Pompeu Fabra: 150 anys d'un lingüista apassionat

L´any 2018 estarà dedicat a commemorar la figura i l´obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya l´agost passat per celebrar el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre. A ­l´Any Pompeu Fabra s´organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions.

Al llarg del 2018, es durà a terme el projecte editorial més ambiciós en relació a Fabra, les «Obres completes», que es va començar a publicar el 2005, dirigida per Joan Solà i Jordi Mir, serà completat quan pròximament arribe a les llibreries el desè i últim volum, Índexs. L´IEC té previst presentar aquest mes una web on es podrà consultar de forma gratuïta tota l´obra del filòleg, que suma 10.000 pàgines.

El 1868 Pompeu Fabra i Poch va nàixer a la vila de Gràcia, però poc després la família es va traslladar a Barcelona. Va anar a la universitat i va estudiar la carrera d´enginyer químic, però ho va fer condicionat per la família, que opinava que dedicar-se a les lletres no li seria útil. Una vegada acabada la carrera, li van oferir una feina a Albacete, però la va refusar, per no perdre contacte amb l´ambient barceloní i poder dedicar-se a la seva gramàtica.

Al final del segle XIX el català es trobava profundament castellanitzat en el lèxic i en la sintaxi. Era perseguit implacablement, allunyat de l´escola i dels usos cultes i amb prou feines era present en la poesia, en el teatre, en el periodisme i en la novel·la. En ortografia regnava l´anarquia. La gent cultivada no utilitzava el català i és per això que entre els anys 1890-1892 dirigeix la Campanya lingüística de L´Avenç per a la reforma ortogràfica.

Entre el 1902 i el 1911 va viure a Bilbao. A l´octubre del 1902 es casà amb Dolors Mestre i Climent, amb qui va tindre tres filles: Carlota, Teresa i Dolors. A aquesta ciutat va ocupar una Càtedra de Química General. Malgrat de no viure a Catalunya, Fabra va tindre una participació destacada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906, on presentà una important comunicació sobre ortografia. La fundació de l´Institut d´Estudis Catalans el 1907, fa que al 1911 es duga a terme la Fundació de la Secció Filològica de l´Institut, de la qual és membre.

El 1912 torna a Catalunya i s´instal·la a Badalona, perquè és un lloc amb platja, però també per la proximitat amb la gran ciutat. La platja perquè la seua filla Teresa tenia una afecció per a la qual li van recomanar els banys i les passejades a ran de mar i la proximitat amb Barcelona, perquè ben comunicada com estava Badalona, li permetia traslladar-se cada dia fins la Universitat i l´IEC, ja que la Diputació li creà una Càtedra de Català a la Universitat de Barcelona, feina que compaginarà amb la tasca de Normalització Lingüística, amb els seus col·laboradors de l´Institut, publicant al 1913 les Normes ortogràfiques, al 1917 el Diccionari ortogràfic, on l´ortografia va ser retocada i va quedar establerta com a definitiva fins avui en dia i al 1918 la Gramàtica catalana que l´IEC adoptà com a oficial.
Després d´escriure les Normes ortogràfiques al 1913, Fabra va assumir el projecte de redactar la Gramàtica catalana per encàrrec de l´IEC i va ser publicada l´any 1918 i adoptada com a oficial per l´Institut.

Un «homenot» de Pla

Mig segle després, Josep Pla començava l´Homenot, que li va dedicar amb aquestes paraules: «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l´únic ciutadà d´aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d´obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d´una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s´hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós i exclusiu».

El Diccionari Fabra de 1932, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d´exemples, per la incorporació dels noms científics i per l´obertura al llenguatge aleshores més nou. No es va poder reeditar fins al 1954. Al 1939, Fabra es va haver d´exiliar a França i des de Prada de Conflent, va dedicar els últims anys de la seua vida a preparar la nova Gramàtica publicada el 1956.
Va morir el 1948.
Durant anys, a Pompeu Fabra se l´ha definit com a «mestre» i com a «seny ordenador de la llengua catalana». Se li han dedicat carrers, places i monuments i fins i tot hi ha una universitat barcelonina que porta el seu nom i cognom.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine