L’any 2018 estarà dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya l’agost passat per celebrar el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre. A l’Any Pompeu Fabra s’organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions.
Al llarg del 2018, es durà a terme el projecte editorial més ambiciós en relació a Fabra, les «Obres completes», que es va començar a publicar el 2005, dirigida per Joan Solà i Jordi Mir, serà completat quan pròximament arribe a les llibreries el desè i últim volum, Índexs. L’IEC té previst presentar aquest mes una web on es podrà consultar de forma gratuïta tota l’obra del filòleg, que suma 10.000 pàgines.
El 1868 Pompeu Fabra i Poch va nàixer a la vila de Gràcia, però poc després la família es va traslladar a Barcelona. Va anar a la universitat i va estudiar la carrera d’enginyer químic, però ho va fer condicionat per la família, que opinava que dedicar-se a les lletres no li seria útil. Una vegada acabada la carrera, li van oferir una feina a Albacete, però la va refusar, per no perdre contacte amb l’ambient barceloní i poder dedicar-se a la seva gramàtica.
Al final del segle XIX el català es trobava profundament castellanitzat en el lèxic i en la sintaxi. Era perseguit implacablement, allunyat de l’escola i dels usos cultes i amb prou feines era present en la poesia, en el teatre, en el periodisme i en la novel·la. En ortografia regnava l’anarquia. La gent cultivada no utilitzava el català i és per això que entre els anys 1890-1892 dirigeix la Campanya lingüística de L’Avenç per a la reforma ortogràfica.
Entre el 1902 i el 1911 va viure a Bilbao. A l’octubre del 1902 es casà amb Dolors Mestre i Climent, amb qui va tindre tres filles: Carlota, Teresa i Dolors. A aquesta ciutat va ocupar una Càtedra de Química General. Malgrat de no viure a Catalunya, Fabra va tindre una participació destacada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906, on presentà una important comunicació sobre ortografia. La fundació de l’Institut d’Estudis Catalans el 1907, fa que al 1911 es duga a terme la Fundació de la Secció Filològica de l’Institut, de la qual és membre.
El 1912 torna a Catalunya i s’instal·la a Badalona, perquè és un lloc amb platja, però també per la proximitat amb la gran ciutat. La platja perquè la seua filla Teresa tenia una afecció per a la qual li van recomanar els banys i les passejades a ran de mar i la proximitat amb Barcelona, perquè ben comunicada com estava Badalona, li permetia traslladar-se cada dia fins la Universitat i l’IEC, ja que la Diputació li creà una Càtedra de Català a la Universitat de Barcelona, feina que compaginarà amb la tasca de Normalització Lingüística, amb els seus col·laboradors de l’Institut, publicant al 1913 les Normes ortogràfiques, al 1917 el Diccionari ortogràfic, on l’ortografia va ser retocada i va quedar establerta com a definitiva fins avui en dia i al 1918 la Gramàtica catalana que l’IEC adoptà com a oficial.
Després d’escriure les Normes ortogràfiques al 1913, Fabra va assumir el projecte de redactar la Gramàtica catalana per encàrrec de l’IEC i va ser publicada l’any 1918 i adoptada com a oficial per l’Institut.
Un «homenot» de Pla
Mig segle després, Josep Pla començava l’Homenot, que li va dedicar amb aquestes paraules: «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós i exclusiu».
El Diccionari Fabra de 1932, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou. No es va poder reeditar fins al 1954. Al 1939, Fabra es va haver d’exiliar a França i des de Prada de Conflent, va dedicar els últims anys de la seua vida a preparar la nova Gramàtica publicada el 1956.
Va morir el 1948.
Durant anys, a Pompeu Fabra se l’ha definit com a «mestre» i com a «seny ordenador de la llengua catalana». Se li han dedicat carrers, places i monuments i fins i tot hi ha una universitat barcelonina que porta el seu nom i cognom.
