Semblen uns nouvinguts però no. Tot i que és d'uns tres anys ençà quan el nom d'Auxili sembla indissoluble als cartells de festivals com Viña Rock, Festivern, Marearock, Diània o Feslloch, ja fa gairebé una dècada que aquest grup d'Ontinyent forjat en la música de banda va decidir pujar al carro del reggae-ska «combatiu» i en valencià. L'adéu de referents com Obrint Pas o la Gossa Sorda, però també la seua constància i la seua pròpia evolució, els ha situat com una de les bandes punteres de l'escena actual, posició que segurament es consolidarà amb «Tresors», el seu tercer disc, publicat divendres passat.
Bona prova de la seua popularitat creixent ha estat també certa polèmica despertada per «Hui la liem», el single d'avançament del disc, i sobretot pel vídeo que ho il·lustra. «La cançó és una reivindicació de la festa com una cosa popular i no elitista -explica Esteve-. Sabíem que hi hauria gent que anava a saltar. Però no hem volgut anar contra cap festa en concret, sinó contra certs patrons que es repeteixen en elles, reivindicar la separació entre l'església i la festa, trencar amb el rol de les dones, amb la imatge de la Guàrdia Civil, el capellà i l'alcalde ... ».
Per això, i perquè al vídeo no apareix cap referència al món de les falles, a la banda l'ha sorprès que les crítiques a través de les xarxes socials els hagen arribat principalment d'aquest sector. «Pensàvem que la societat de festes del nostre poble, o les comissions taurines, eren les que anaven a picar-se. Al final han estat els fallers, que no surten per a res en el vídeo. Una gran part de la crítica ve d'un sector que ni li interessa el que estem traient, ni s'informa sobre què volem dir».
De tota manera, asseguren que, tot i ser la cançó de presentació de «Tresors», «Hui la liem» no és la referència musical del nou disc d'Auxili. «L'hem triat com single per la continuïtat, perquè sonava molt a nosaltres, al single de l'anterior disc, i sabíem que amb ella no anàvem a fallar», explica Fèlix. «Però no és un disc de reggae pur- s'escau Adrià-. En aquesta ocasió ens hem obert bastant. Hi ha algunes cançons més pop, o fins i tot temes molt 'viñarrockers' com 'Ferides'. Excepte 'Hui la liem', tot segueix sonant a Auxili però amb una altra dimensió».
Per a l'entrada a aquesta «altra dimensió» en la música d'Auxili ha estat clau l'arribada de Joan Marc, que ve de ser teclista de La Gossa Sorda. «Hem buscat aquesta sonoritat més plàstica, més sintètica. En el procés creatiu abans no teníem un sintetitzador o un moog i ara sí, la diferència més gran és que abossàvem més dels metalls, i ara hem buscat un so diferent», relata Fèlix.
Per Auxili, el truc de la seua popularitat creixent ha estat proposar un discurs que sorteja el «salt generacional» que no estan podent donar altres bandes o altres estils. «Nosaltres tenim públic que li agrada la música política feta en valencià, però també escolta trap. No podem ser excloents, i menys en l'era digital, que sonen mil pals», assenyala Esteve. «És cert que vam arribar a un gran sector i que a altres grups que canten en valencià i que fan una música boníssima, com Smoking Souls, els costa arribar a més llocs potser per no tenir aquest punt polític», subratlla Marc. «De totes maneres, jo crec que el rock en valencià va a anar a més», augura Esteve.
Un cop publicat «Tresors», Auxili iniciarà el 31 de març la seua gira de presentació al Diània d'Ontinyent. «I a partir d'això Madrid, Barcelona a la Sala Apolo, Santiago, Rototom, Viñarock ...», anuncia Adrià. Quan se'ls pregunta amb quina banda els agradaria coincidir en un d'aquests concerts, contesten tots a una: els alemanys Seeed.
