La novel·la Els quatre genets de l'Apocalipsi, de Vicent Blasco Ibáñez, arriba aquesta setmana a les llibreries per primera vegada publicada en valencià. La traducció ha estat realitzada per Manel Chaqués, i l'edició està a càrrec de la Companyia Austrohongaresa de Vapors, que ha publicat ja les cinc novel·les de l'anomenat «cicle valencià»de Blasco.
Els quatre genets de l'Apocalipsi, escrita en 1916, va significar la definitiva consagració internacional de l'escriptor valencià. La novel·la va ser traduïda als principals idiomes, i Hollywood la va portar al cinema en dues ocasions.
La primera, amb Rodolfo Valentino de protagonista. I en 1962, dirigida per Vincente Minelli, i amb Glenn Ford, Ingrid Thulin i Charles Boyer en els papers principals. En 1919, la traducció anglesa va convertir-se en el llibre més venut als Estats Units. Però entre les nombroses llengües a què havia estat traduïda no es trobava el valencià.
Tot un referent de la cultura europea del segle XX, Stefan Zweig, va escriure que en aquest llibre de Blasco Ibáñez es prefigura el substrat del nazisme i de les forces que acabarien desencadenant també la Segona Guerra Mundial.
En la novel·la, la Primera Guerra Mundial interromp tràgicament les relacions entre una família francesa -els Desnoyers- i una altra alemanya -els von Hartrott-, totes dues descendents del gautxo argentí Julio Madariaga. Blasco Ibáñez narra els combats en les trinxeres franceses, la devastació de la rereguarda a París i l'actitud de diferents arquetips (els nostàlgics de l'Imperi, els socialistes, els pacifistes...) davant del conflicte.
L'autor personalitza també, en les dues famílies, la seua visió de la cultura, la història, la ciència i la política de França i d'Alemanya.
El traductor
Manel Chaqués i Masip (Sueca, 1956), llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, és promotor i gestor cultural. Des del 1984 treballa en la Generalitat, sempre dins la Conselleria de Cultura, primer en el Servei de Música, Teatre i Cinematografia, després en Teatres de la Generalitat, seguidament subdirector de Teatre i Dansa en CulturArts, i en l'actualitat gestiona les subvencions de l'Institut Valencià de Cultura.
En aquesta trajectòria laboral ha participat en el naixement i la consolidació de projectes tan emblemàtics con el Circuit Teatral, la política de subvencions a les arts escèniques o els plans de cooperació territorial que propiciaren la creació de festivals arreu de la geografia valenciana, com ara el Mim de Sueca, el de Teatre d'Alcoi, el de Teatre i Música Medievals d'Elx o el de Teatre de Carrer de Vila-real, entre d'altres. Va dirigir els festivals Sagunt a Escena i Dansa València en el període 1992-1997.
És traductor de llibres de text i coautor amb Robert Lisart del manual Al·legat sobre la producció escènica, publicat per la Universitat de València el 2011.
