«Estellés: 25 anys sense el poeta». Amb este lema la Casa de Cultura de Burjassot acollí dijous passat a poqueta nit la presentació oficial del calendari d'activitats que per a 2018 l'ajuntament, a través de la Regidoria de Promoció del Valencià amb la col·laboració de diverses entitats, ha programat per a commemorar el XXV aniversari de la mort del «fill del forner, que feia versos» i que, no cal dir-ho, ficà el nom del seu poble natal -Burjassot- en el mapa de la literatura universal.
Entre altres propostes, el programa oferix la nova ruta literària «Racons furtius pel Burjassot d'Estellés» i el projecte col·lectiu de confecció d'un mapa interactiu, «#AcíEsticVAE», sobre la presència del poeta en les terres valencianes. Esta iniciativa consistix en la creació d'un «arxiu estellesià virtual» -un mural- a partir de les referències fotogràfiques que sobre l'escriptor i la seua obra aporten totes aquelles persones interessades a participar.
A més a més el calendari inclou la representació de l'obra d'Estellés «Oratori de Josep Ribera a Nàpols», a càrrec de l'Associació Teatral Paraules i Dones, l'actuació d'homenatge que protagonitzarà la Banda Juvenil de l'Agrupació Musical Los Silos i les sessions de contacontes «Estellés en minúscula» dirigides als centres escolars del municipi.
Durant l'acte de presentació del XXV aniversari, que presidí la regidora de Promoció del Valencià, Maria Viu, també s'inaugurà l'exposició «Vicent Andrés Estellés: de la imatge a la paraula, de la paraula a la imatge», els detalls de la qual explicaren el seu comissari, Jordi Oviedo, i el tècnic de la delegació de Valencià Xavier Benavent en presència dels familiars del poeta i de nombrosos representants del teixit associatiu del poble.
Tal com assenyalava ahir l'ajuntament, Viu «va agrair enormement la feina feta per a la confecció de les activitats i perquè en la pròpia Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura ja es puga visitar aquesta mostra».
La mostra, pel que fa a la «paraula», reunix part del llegat del poeta com ara manuscrits o documents mecanografiats originals del seu «Mural del País Valencià» ( i edicions especials de col·leccionista (. Quant a la «imatge», l'espectador pot contemplar quadres, gravats i aiguaforts d'artistes com Manuel Boix, Joan Verdú, Antoni Miró o Alfaro, que il·lustraren bona part de l'obra estellesiana.
