Burjassot, dins dels actes commemoratius del XXV aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés, encetà dissabte passat al matí la primera edició de la ruta literària «Racons furtius pel Burjassot d´Estellés», creada per l´Agència de Promoció del Valencià de l´ajuntament amb la col·laboració de particulars i de distintes entitats de la localitat.

L´itinerari, amb eixida en la Vil·la de Sant Josep -l´horta- i terme en el Castell de Sant Joan de Ribera -el vell nucli urbà-, tingué com a guies els néts del poeta, Vicent i Isabel Anyó Andrés, que comptaren amb el suport de membres de l´associació Amics de Sant Roc, així com dels historiadors Robert Blanes i Ángel López. A més, en cada parada, el guitarrista Pau Miquel Soler, de la banda Arthur Caravan, i la cantautora Maria Faubel interpretaren temes de la seua collita artística completant així els continguts de la ruta. Atesa l´elevada quantitat de participants -més del mig centenar previst-, hi hagué necessitat de formar dos grups. Isabel en conduí un i Vicent l´altre.

A través del testimoni «mut» d´uns llocs i de la lectura de textos d´Estellés -tant en prosa com en poesia-, «Racons furtius» mostrà un recorregut per la història local compresa entre la II República i la Transició democràtica, passant per la Guerra Civil i la Dictadura franquista, tan presents en l´obra estellesiana. Entre altres punts d´interés la ruta inclogué l´Antic Mercat Municipal, el forn de la «Trabucà» -on treballaren familiars del poeta-, un refugi antiaeri de la guerra, una típica casa rural de mitjans del segle XX coneguda com Ca Mercè i el conjunt monumental de l´ermita de Sant Roc i pati de les Sitges.

Finalment, el Castell acollí els excursionistes. Allí tingueren ocasió de visitar la seua torre musulmana, edificada abans de la conquesta de la ciutat de València en 1238 acabdillada pel rei Jaume I, i de gaudir de la devesa que a principis del segle XVII dissenyà Joan de Ribera, en aquella saó propietari del lloc, «alcalde» de Burjassot, virrei d´Espanya i patriarca d´Antioquia. Com escrigué Estellés en el seu «Coral romput», encara hui es poden vore «els grans pins del castell vinclats damunt la séquia». La de Montcada.