om que hem tingut la transició que hem tingut, no estem acostumats del tot a la llibertat d'expressió en aquest país perplex, confús o desconcertat. Poseu l'adjectiu que més us agrade. Malgrat que la nostra llengua és oficial o cooficial, els valencianoparlants no ens hem pogut „no ens podem„expressar en les mateixes condicions que els castellanoparlants. Només hem de fer una ullada als mitjans de comunicació per veure en quina llengua s'expressen les coses. I en la llengua està també la manera de veure i entendre el món. I cada pas que els nostres governs han fet i fan cap a la normalització lingüística la dreta carpetovetònica i la que diu que és moderna posen tots els entrebancs i... Ja ho sabeu: un altre pas enrere. I quina llibertat hem tingut si no hem pogut, si no ens han deixat dir, un fum de coses? Ni tan sols el nom acadèmic de la nostra llengua. I no només la cosa va de llengua. Recordeu els temps de la transició: només tocava parlar de reconciliació. No es podia parlar de víctimes del franquisme i... Encara tenim molts dels nostres en les cunetes. S'han consentit massa coses i s'han demonitzat també moltes altres.
