El treball d'Alan Moore és tan ampli, multidireccional i interessant que resulta complicat intentar resumir la seua producció sense deixar fora títols sempre interessants. Un exemple és la saga «Tomorrow stories» que, encara que no sol ser un dels seus títols més citats, resulta tota una sorpresa per a aquells que coneguen amb detall la producció del geni anglés més enllà de «The Watchmen», «V de Vendetta» o «From the hell». És, en definitiva, l'altre Alan Moore, el que apareix en obres tan delicioses com Tom Strong, Top 10, Capità Britannia o WildCats.

En este cas, i just després de la indispensable Promethea, l'escriptor de Northtampton es va permetre prosseguir amb els seus homenatges i paròdies dels còmics pulp dels anys 40 i 50 però en clau d'humor. Es tracta de sis personatges singulars, però en els quals el lector espavilat vorà referències als seus treballs més importants. Són quatre aventures que guarden connexió entre elles i distribuïdes a través de dotze capítols.

L'obra comença amb Jack B. Quick que compta amb el dibuix del veterà Kevin Nowlan que s'encarrega de plasmar les peripècies del tan intel·ligent com a repel·lent xiquet protagonista capaç de crear, a través d'un calibrador de partícules (un homenatge al Major Fatal de Moebius, potser?) tot un univers a l'interior del seu propi poble.

El segon, Cobweb, està dibuixat per Melinda Gebbie, esposa d'Alan Moore i coautora de l'excepcional Lost Girls, amb un treball espectacular, tan personal com a imprevisible, amb una proliferació de piruetes gràfiques i usant recursos diferents, a voltes varis a un mateix temps, barrejant estils de la forma més lliure possible.

The Cobweb és la sèrie més experimental de totes ja que barreja tot tipus de formats d'una forma sense precedents i sembla deslligar-se del còmic tradicional pervertint les seues pautes més recognoscibles. El versàtil Jim Baikie s'encarrega de The First American i el seu sexy companya en la sèrie més propera als clàssics de Marvel o DC. La història és a voltes un homenatge encobert a grans heroïnes espacials com Barbarella amb els seus canvis de panoràmiques radicals en les quals fins i tot de vegades arriben a recordar les retorçades recreacions d'una espècie de Nazario del nou underground americà.

Rick Veitch realitza un clar homenatge a Eisner en els relats policíacs de Greyshirt, amb al·lusions a un The Spirit alguna cosa desencantat i amb la proliferació de moments d'autèntic virtuosisme visual. I, finalment, la divertida Hilary Barta s'encarrega de les peripècies de Splah Brannigan, un heroi més aviat maldestre que es mou pel món de l'art gràfic i les editorials de còmics. Sis històries que amplien un univers fascinant com a pocs en este terreny.