n El poeta Màrius Sampere, considerat un referent de les lletres catalanes, va morir el passat divendres a Barcelona als 89 anys, després d´haver ingressat fa unes setmanes en un centre sanitari pel seu delicat estat de salut. Nascut en 1928 a Barcelona, Sampere va publicar una trentena de llibres de poemes, entre els quals destaquen L´home i el límit, Sublim o Els imminències, pels quals va anar mereixedor dels principals premis de la literatura catalana: el de Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura.
L´obra poètica de Sampere fa al·lusió a les emocions dels éssers humans, a l´amor, el dolor i la mort, en ocasions de forma irreverent, deixant entreveure les seues preocupacions metafísiques i una relació conflictiva amb el déu creador, arribant a un punt de vista nihilista.
A més de l´escriptura, el poeta va exercir altres disciplines artístiques, com la fotografia, a la qual es va dedicar professionalment durant part de la seua vida, la pintura i la música, de la qual tenia estudis superiors i va arribar a compondre lletres per a grups de la Nova Cançó.
Les seues primeres poesies en català daten de 1958, moment en què comença a perfilar-se com un dels poetes més destacats de la seua generació, encara que la seua obra no tinga molta difusió. Amb el seu primer recopilatori de poesia, L´home i el límit, va obtenir el premi Carles Riba de 1963, encara que l´obra no va ser publicada fins a l´any 1968. Altres obres seues són Poemes de baixa freqüència, Samsara, Demiúrgia i Ningú més i l´ombra.
Sempre curiós i amb ganes d´experimentar, als 82 anys d´edat va debutar en l´àmbit de la narrativa amb la novel·la El gratacel, la història d´un viatge en ascensor per un gran edifici, amb reminiscències amb la Divina Comèdia.
La seua última obra, que va presentar el passat mes d´abril, és Àlien i la terra promesa, la seua segona novel·la en la qual explora el caos de la naturalesa humana i la mística de la foscor de l´univers.
