Una partida insòlita a Bellreguard

JOSEP LLUÍS BAUSSET Vostés hauran llegit per les festes de Nadal que es quan venen a València, un o a vegades més circs que per propaganda diuen "lo más grande del mundo", i que és veritat per lo difícil i el risc que suposen moltes probes que s'hi fan d'elles en contra de la llei de la gravetat. Pues bé, això mateix es podria dir del que hi passà el dissabte 1 d'agost de 2009, al trinquet de Bellreguard, on es jugaren dues partides . En la primera Josep i Dorin guanyaren per 25-15 a la parella Carlos i Javi, en la que, sota una calor tòrrida i un ponetot inaguantable suportat pels quatre jugadors i el públic, que assitiren a aquell forn. I és que l'afició ho soporta tot!
I la segona, Juan i Carlos II de blau, contra els vermells Carlos I i Galan. En esta, és a la que en referisc al principi en lo del circ: començaren ja tardet, perquè la primera s'allargà i jugant a tope, anant davant els blaus, aplegant a 10-5 i, en el joc següent, hi hagueren molts val-i-trenta a favor dels dos dúos, guanyant-lo Juan- Carlos II, però el següent hi hagueren molts val-i-trenta que durà rellotge en mà, casi una hora, per tal de descansar els jugadors després de cada quinze que eren etenrs, que es succedien alternativament els vals-i-trenta, però el cas és que nosaltres espectadors, també hi estaven cansant, i no cal dir com estaven els quatre jugadors. I guanyant s'aplegà a 20-5. I aixina s'avabà perquè Carlos I, amb el braç dolent, i que casi ja era de nit, aleshores es pensà, i amb molt de seny no continuar-la.
Aixina que durà més de dos hores, però que dos del joc, duraren casi una hora, i que puc dir sense eufemismes que com dic al principi, que fou lo més gran eixa vesprada.