Llevant Ue: tòpics d´un centenari

L' emoció ens empeny cap a l´interior del Principal. Cent anys. Tot ple de persones referents del llevantinisme, fins i tot, ple institucional, correcte. Sentiment, ganes, il·lusió. Un lema «Honorar el passat...» ens diu la pantalla que ens rep a l´exterior i a l´interior del teatre, però un passat en castellà. Seria eixa la llengua del nostre passat? Del nostre present sí que sabem la resposta, es pot vore en tota la cartelleria, anuncis i impresos del club.
L´acte comença, un iaio creua el pati de butaques, reflexiona en valencià i ja a l´escenari es dirigeix a la néta... en castellà. És a dir, la llengua nova, en la que cal transmetre el llevantinisme, la llengua de futur, ja sabem quina volen que siga. S´obri l´escenari. On està la bandera del Llevant UE?, un oblit. Vídeo i l´afició a l´escenari, emotiu, desimbolt, novador, l´acte comença a prometre.
Susana Remohí (la locutora de Canal Nou) fa aparició i presentació protocol·lària, en castellà. Ens diu que ara l´acompanyarà una llegenda del futbol, una gran personalitat, serà Domínguez?, serà Antonio Calpe, Latorre, fins i tot Deskarga?, grans persones que són història del Llevant, doncs no. El flamant madridista i exxoto, a sou en Canal Nou, senyor Mitjatovich. La sang ja comença a bullir i no d´emoció precisament. Em senc insultat i mire cap a la meua esquerra i veig a Preciado, i pense que ningú de l´organització coneix el que pensa i sent l´afició.
Primera actuació musical, apareixen i... em quede glaçat, com quan t´empaten en l´últim minut. Flamenc?, ball espanyol?, percussió? Sí, una barreja. Molt bonica, artísticament valuosa, però, en l´acte central d´un centenari d´un club valencià? Que en el del Betis algú pensa que posaran «l´ú i el dos»? Que en València no tenim tradició musical ni opcions de qualitat?
Ara bé Quico, el president que fins ara ha alçat consens, de bones maneres, que promet... sí que promet, sí. Frases emotives i sentides però barrejades amb algunes frases d´un rerefons (i no tant rerefons) polític pepero que tufava. Entenc que com a persona, com aficionat, puga fer i dir el que li done la gana, però en un discurs oficial de l´acte central del centenari? Jo ja no sé si anar-me´n o petar a xiular.
Ara faran homenatge als empleats més veterans? A aquells antics jugadors i empleats que compleixen 100 anys?, vindrà per sorpresa Caszely? Eixirà Calpe amb la Copa del 37 que guanyà son pare?, el soci número 1? No, més neoflamenc.
Presentació de l´himne del centenari, que podrà ser millor o pitjor, opinable. Més ball espanyol, torna el iaio, impressionant actuació, molt emotiva, tal vegada el millor de l´acte, llàstima que escoltar un güelo del Cabanyal de cent anys en castellà semble artificial, i, per fi, per cloure l´acte, l´himne, però no el del Llevant, no, l´oficial de la Comunitat, i en correcte castellà.
Honorar el passat?
Tal vegada, haguera estat un acte ple de tòpics tindre l´antiga bandera del Llevant presidint, que ens digueren algunes coses els empleats del club més emblemàtics, els jugadors que més vegades han vestit la samarreta blaugrana o que han marcat èpoques, els socis més antics, música valenciana i tot en la nostra llengua de passat, de present i futur, però posats a honorar, ho preferisc.