Magnífica partida al Pelayo!

En esta vida, quan hi han persones, grups o fets que són distingits, es solen afegir o subsituir amb noms que resulten més significatius, com per exemple el rei Pere el Cruel, Joana la Loca, Ferran i Isabel, els Catòlics, San Vicent de la Roda, Sant Antoni del Porquet i altres que no cite, i en la vida civil, els bisbes i polítics tenen tracte de senyorius, il.lustríssima, reverentíssima, i, últimament els rectors d´Universitat també tenen el de Magnífica. I com ja estic cansat d´utilitzar i repetir-me amb els mateixos qualificatius (bona, superior, extraordinària) quan s´ho mareix, ara, la partida que es va jugar el passat dissabte dia 5 al Pelayo diré que fou magnífica. I que començà com es habitual d´iguals a 15, prohibides les galeries, amb Cervera al dau, entre dos trios, els vermells, Pedro, Jesús i Pedrito, i els blaus Cervera, Solaz i Oñate II i de feridor Oltra. Vull també dir que Pedro lluïa una barba negra, cosa no habitual en restos, els germans Soro cantant rogets. Ja des del principi es jugava a «tope», els sis jugadors, i els dos inicials es guanyaren del dau, i ja tenim 20-20; el següent, tenint els rojos val net el guanyaren els blaus, després de sis o set val-i-30 favorables als dos conjunts amb quinzes de molta duració, i, 25-20 i també dos jocs més, i per tant 35-20, amb quinzes molt disputats. Pareixia que allò anava a seguir aixina però els rojos s´espavilaren, i xino xano, anaren guanyant jocs, i no solament igualaren a 35, sinò que aplagaren 40-35. Els blaus igualaren a 40, i també a 45, sense parar de jugar molt i bo; després els rogets, dos jocs seguits, 55-45, i els blaus un joc 55-50 i en eixos 50 es quedaren amb la victòria roja. Pedrito ferint sobresalient els punters Oñate i Pedrito de jugar molt i molt bé, els mitgers Jesús i Solaz, magnífics i Pedro i Cervera de primera. Els que no vingueren es perderen una partida magnífica!