Una partida que no fou sencera

Josep Lluís Bausset

A
l'eixir del Pelayo, el passat dissabte dos de gener de l'any nou, en el que es disputaven un més dels encontres del Bancaixa, entre els trios de Víctor, Sarasol II i Raül II, i de feridor, Oltra, rogets, i els blavets Soro III, Solaz i Héctor II, i, de saque Aragó, un bon amic meu que hi sap que cada dissabte acudixc al trinquet, em preguntà com havia estat el resultat de la partida, jo li vaig contestar que el nom hi estava molt ben posat perquè allò que havíem vist era vertaderament una "partida", ja que no, "sencera" sinò que s'havia partit ja que en un dels dos trios, els vermells, no havien col.laborat a què la gent es divertira, ja què els errors d'un jugador, feren que allò no tinguera el "sabor" que l'aficionat espera. I ara resumiré el que passà. Amb els rojos al dau, la igualada habitual a 15 per a començar, el trinquet amb molta gent ( a pesar de què a eixa hora hi havia futbol a Mestalla) i els germans Soro cantant "roig, es jugaren els dos primers jocs, guanyant-los estant al dau, i, la primera i única igualada a 20. A partir d'ahí, el joc següent ja va ser per a Soro, i ja es va veure que en els rogets hi havia un mitger, Sarasol II, que jugava però com la seua pilota fluixa, sense força, eren pastissets bons per als contraris, els quinzes eren per als blaus. Víctor jugà molt bé, i el jove Raül II, que tenia el sue iaio d'espectador es mantenia prou bé. El fallo era del mitger que com tots sabem és l'encarregat de fer els quinzes. El trio de Víctor es quedà en 35. Soro III ho tornà tot; Solaz Superior i Héctor, molt bé.