Partida de bon aficionat

En aquest començament de l´any 2010 en el que els Reis Mags en compte de donar-nos tratges o «bolsos» de senyora «vuitons» ens ha donat neu, gel i fred, tot aixó amenitzat amb un vent gèlid, precisament estaven tota la família comentant la polèmica sobre el plan de l´Avinguda Blasco Ibáñez, i sobre tot, què és el que jo devia fer, si anarme´n a la capital amb l´oratge fatal o quedar-me en casa amb la caloreta de les estufes i oblidar-me del Bancaixa: les dues coses m´agradaven però l´afició tira més, vaig decidir anar a Pelayo desafiant tot el que vinguera. Soro III, Solaz i Héctor, i Aragó contra Núñez, Fèlix i Santi, amb Oltra de feridor. Massamagrell contra Vila-real. A pesar de l´oratge hi havia molta gent, mereixidors d´una felicitació com a bons aficionats a la pilota. Fou una partida amb quinzes eterns, de gran qualitat, molt ben jugats pels sis jugadors i que el públic va aplaudir meritòriament i no solament pel joc , també per calfar-nos les mans que bona falta ens feia. Guanyà el trio del Soro per 60 a 55, després de moltes igualades. La gent a pesar del fred aguantà perquè la partida fou apassionant. I els feridors se superaren ferint per davant, i a la primera llosa i per aixó vull dir com es deia abans que : « el tambor també es tropa».