Grau fou un vendaval

Josep Lluís Bausset

D
els molts amics que he tingut, la majoria, desgraciadament ja desapareguts, n'hi han tres que apart la seua ocupació prioritària, l'assagista Fuster, de Sueca, de periodista, Ventura de Castelló, i, jurista -militar G. Richart, de Xàtiva, este afortunadament encara viu, aficionats i practicants de jóvens, i, mantenien amb mi les incidències del nostre esport el que hi consideraven part important del nostre poble. Acò m'ha vingut a la memòria, recordant la partida del passat dissabte, 30.01.10 al Pelayo en la que hi jugaren Miguel i Grau, rojos, i Pedrito ferint contra el trio blau, Colau, Tato i Canari, i Oltra ferint. Al Pelayo segons el meu amic Rullo, i, l'afició pensen que si no falla algun jugador el trio supera a la parella; segons un amic d'Alginet, com ho porta anott en la seua llibreta en la que el setanta per cent són vencedors els trios. Començà amb el trio al dau, cantant els Soro rojos, i jugant tots molt bé, i s'aplegà a les igualades a 20 i a 25 però després, uns i altres guanyant del rest i del dau, igualaren a 35 i 40; o siga que els canvis en el marcador canviaven el color de les postures. Dos jocs més per als blaus, i dos també per als rogets, i, 50-50, i, la gent esperant amb la tensió al límit. I, el final, en eixos 50 es quedaren Colau, Tato i Canari, perquè Miguel, i, sobre tot Grau tornà a ser un ven vendaval.