Una partida de «Val Nets»

Hui a pesar de que a la mateixa hora al camp de Mestalla es jugava un partit de futbol, al Pelayo acodirem molts aficionats a veure una partida del circuit Bancaixa; això és prova de que l'afició encara que hi som poquets, mantenim en el Pais és una de les característiques juntament amb la llengua nostra. Fou l'amic Llorenç Millo qui va dir que la pilota valenciana duraria lo que durara la llengua. La pilota nostra té la gràcia que tots els jugadors són amics, i també responen al que es diu abans de començar, "Cavallers, Va de Bo" i que haja familiaritat amb els assistents total, i a més a més, a pesar d'haver apostes, en els quinzes dubtosos el jutge quan dictamina si el quinze és bo o falta no hi ha ningú que proteste, lo que mostra que l'aficionat és un cavaller cosa que no ocorrix en altres esports. Tot acò és una bona qualitat que cal dir-ho. I ara la partida entre dos trios; els rogets Pedro, Javi i Oñate contra els blaus Núñez, Felix i Santi, i la igualada a 15 i els Soro cantant blau. Fou una partida que la qualificarem dels "val net" perque hi hagueren quatre o cinc jocs en els que els rogets tenint val net, foren per als blaus. Després de la igualada a 20 els següents foren per als blaus, 35-20; a continuació els vermells guanyaren dos i alternativament s'aplegà a les igualades a 45 i a 50. Tot seguit els de Núñez guanyaren els dos últims i la victòria 60-50. La partida que jo qualifique dels «vals nets» va ser molt bona.