Una partida sense història

La partida que es va jugar el passat dissabte, 13 de febrer al Pelayo, ara mateix estic dubtós en qualificar-la, perquè a pesar d'aplegar a la igualada a 55, per fí, m'atrevixc a dir que hi fou, simplement, "entretingudeta" per als aficionats que preferíren acodir en contra dels que es decantaren per la caloreta de casa que veritablement hi feia goig, ja que els que estiguerem, parle per un servidor, estiguerem continuament movent els peus i mans, tractant de combatir el gèlid fred, que en aquest febrer ens està (amb perdó) fotent. Amb no massa gent, començà esta partida entre dos trios; els rogets, Adrià, Grau i Hèctor i Pedrito como a feridor, i, els blaus Colau, Jesús i Tino, i la habitual igualada a15, i, els germans Soro cantan a favor dels rojos, sense dubte perquè entre estos hi figurava Grau, trio que a l'inici estava al dau; els primers dos jocs es huanyaren dels restos, i 20-20, i tot seguit els dos següents per als del dau, i 25-25, i després foren per als de Colau, en el que, en l'últim Pedrito hi feu tres faltes seguides, i 35-25, i el següent tenint els blaus val-i-quinze, fou per als vermells, fent dues faltes Pedrito, i, la igualada a 35; tot seguit les igualadesa 40 i 45. Fins açí anaven alternativament guanyant-se des del dau com del rest. I després del 55-55 l´últim va ser per Adrià, Grau i Hèctor . De la partida dir que hi hagueren quinzes bons però els fallos en pilotes franques van ser continuus: es jugà sense força i solament Colau jugà molt bé. La partida? Una més.... i amb ganes d´anar-se´n a casa.