La del dissabte tres d'abril va ser una partida al Trinquet de Pelayo superràpida perquè començà prou puntual, a les 17,40h, i de bona veritat entre dos trios; el roig format per Leon, Santi i Oñate contra els blavets Núñez, Javi i Tino; els rojos hi tenien de feridor l'amic Aragó. Estava prou equilibrda sobre el paper, però resultà tan desequilibrada que a les 18,30h ja estaven al carrer. Ara vosté pot preguntar-se còm va ser allò. Li ho diré. La càtedra, no sé perquè, era partidaria dels vermells i els germans Soro cantaven roig sense parar, i mira per on, després d'eixir com de costum d'iguals a 15, amb els de Leon al dau no solament perderen el joc inicial sinò que prou depressa els blaus aplegaren a guanyar sis jocs seguits, assenyalant el marcador 45-15 i aplegant a donar ventatja de a 30.

A continuació els vermells s'asserenaren un poquet i passaren 45-20; després anaren alternant-se 50-20,50-25,55-25 i 55-30, que pareixia que podia fer-se un miracle, però no en va haver , i, en eixos 30 es quedaren Leon i els seus companys, acabant-se en una escassa horeta. Dels vencedors hi ha que assenyalar la gran actuació de Núñez, i sobre tot la de Javi que desplaçant-se amunt i avall les tornava totes i bé; Tino tingué de tot. Dels rojos, Leon estigué millor en el dau que en el rest; Santi fluixejà prou, i millorà un poquet a partir de la última part. Oñate només que regular.

Eixe dia es va veure l'enorme diferència entre els dos trios, lo que explica el poquet que hi durà la partida: hi hagueren quinzes en els que es jugà molt però al final, per fallos garrafals acabaren ràpid, i, fàcilment els de Núñez aplegaren a 60. El 60-30 diu millor que un servidor el que hi va passar eixa vesprada al Pelayo.