D
os trios enfrontats, el dissabte 5 de juny ens havien preparat al Pelayo: els blavets al dau, Pedro, Jesús i Canari i Oltra ferint, i els rojos, Núñez, Grau i Oñate, amb Pedrito traent, i amb prou assistència de públic. Una partida que començà com si en ells els anara la vida, o siga, a tope, fins a la igualada a 35, els jocs es guanyaren al dau, amb molts quinzes que duraven moltíssim, i amb val-i-trentes alternatius, jugant molt els sis jugadors, lo que un amic, digué que era una partda molt forta i moltbona, i, que no es podia jugar més i més bo. Després, d'iguals a 35 els vermells en guanyaren dos seguits i 45-35: però els amics Rullo i Navarro, em diguren, i ho accertaren que podia haver "tormenta" perque els blaus començaren sense que eixa diferència els afectara, xano, xano, no solament igualaren a 45, sinò que aplegaren a 60 i la victòria, però sense que els rogets deixaren de jugar, mantenint-se jugant com els vencedors, per lo que la partida va ser completament bona i agradà al públic.
Per als jugadors mereixeren un 10: a Grau, li donarem un 9, per un erro a l'últim joc. Canari desconegut, Oñate superior, Jesús excepcional, Núñez tornant-ho tot i bé, i, Pedro contundent, i els espectadors satisfets de veure molta i bona pilota.
