Pelayo va acollir la segona partida de semifinals de la Copa Diputació: Miguel i Sarasol II contra Colau i Fèlix. La gent, prou mal pensada, esperava que per a que hi haguera una tercera, guanyarien els blaus, i, aixina, els germans Soro cantaven blau, i, només iniciar-se, donaven de a cinc i poc després de a 10 a favor de Colau-Fèlix, a part que Fèlix està portant una gran forma. I, efectivament, el primer joc fou per als blaus, posant-se 20-15, però seguidament s´igualà a 20. I, jugant amb gana, ja es va veure clar que en els blaus Fèlix no estava tan bé com d´ell s´esperava, i, per això, els vermells, xano, xano, es feren amb tres jocs seguits, i 35-20. De com era la fúria amb què es jugava, que Colau i Fèlix guanyaren els dos següents, posant-se en 35-30, que hi feia pensar que allò seguiria, però mira per on que, el següent, els quatre jugaren el que no es pot dir, fent un quinze etern, que quan s´acabà hi hagué un aplaudiment total i enfervorit del públic, que durà, rellotge en mà, quasi un minut, però, a més a més, fou aplaudit per tots, tant pels postors blaus com pels rojos. I com eixe quinze en foren altres més. I els blaus en eixos trenta es quedaren. I nosaltres, satisfets de la partida.
