Durant la vida, no serà la primera ni l'última, les ocasions en les que volent aconseguir un objectiu no s'aconseguix, per moltes causes. Una d'elles és la falta de preparació, o la falta d'aptitud, o deixar-ho sense acabar, etc. No és ninguna d'eixes raons la que vàrem veure el passat dissabte, el 16-X-10, al Pelayo, per part d'un jugador del poble de Genovés, que segons em digueren, és fill de Joaquim ique jugava de punter en el trio roig amb Àlvaro i el seu paisà Sarasol II. Senzillament és que a Carlos, que és a qui en referixc, el que li falta per a jugar amb els majors, és veterania, és a dir com abans, per exemple a l'exèrcit, "haver jurat bandera", o siga ser ja un veterà; o ser com un professor o metge o notari, etc, que just acabada la carrera té facultats però li falta temps per assegurar-se en la seua faena. A Carlos li falta això. Li falta pràctica, perquè hi té afició, manetes i ganes de jugar. Vertiablement, la seua "ajuda" va ser molt negativa. Crec, honradament que pot ser un bon jugador. I la partida eren dos trios: els vermells, Àlvaro i Sarasol II i ell, contra els blaus Pedro, Fèlix i Tino. La partida estigué i es jugà molt. , Pedro i Fèlix i Tino que estigueren molt bé, guanyaren Àlvaro i Sarasol II per 60 a 50.
