Juliet i Bausset

Julio Palau, d´Alginet, un dels més grans pilotaris, va ser, efectivament, un gran amic de mon pare, amb una amistat, fidel i sincera, que es va allargar en el temps fins a la mort de mon pare. Com em comentaven les meues germanes, cada dos o tres mesos, mon pare telefonava a Juliet, i una germana meua, amb mon pare, anava amb el cotxe a Alginet, per recollir Juliet i un altre amic, i se n´anaven a l´Alcúdia a esmorzar. Mon pare, Juliet i l´altre amic, seien al bar Casanova de l´Alcúdia i «atacaven» un bon allipebre, tot i que mon pare no el tastava. Els esmorzars eren l´excusa per trobar-se els tres vells amics, i parlar llargament de la pilota, de partides d´abans i d´ara, dels nous pilotaris que anaven eixint, de la «màgia» del Genovés, dels triquets i de l´afició al nostre esport nacional. Després de l´esmorzar, pausat i tranquil, una de les meues germanes, amb mon pare, acompanya Juliet i l´altre amic fins a Alginet. I així fins l´altra trobada.

El passat 9 d´Octubre, la Generalitat Valenciàna va atorgar, ben merescudament, la Medalla al Mèrit Esportiu a Juliet, «per la seua dedicació a la pilota valenciana», reconeixent així un dels pilotaris que han fet història. Juliet, que va començar a jugar a Pilota als quinze anys, en la modalitat d´escala i corda, va ser un «dels millors jugadors» de pilota valenciana.

Enguany, el passat mes de setembre, durant les festes de la Mare de Déu de l´Oreto, en el Memorial Josep Lluís Bausset de Pilota Valenciana que organitza l´Ajuntament de l´Alcúdia en homenatge a mon pare, un nét de Juliet amb Montesa, s´enfrontà a Pasqual i Dani, en una partida a l´Alcúdia.

Estic segur que Juliet i Bausset, com dos veritables cavallers de la Pilota i retrobats ara al cel, continuaran les seues tertúlies, amb allipebre o sense, comentant les partides dels dissabtes a Pelayo, els nous jugadors que van apareixent o la situació al nostre País.

Cavallers i hòmens de paraula, els rostres de Juliet i de Bausset ens mostren encara hui, la bondat a la cara i la força del diàleg i de l´amistat.

Segur que el bon Déu que els ha acollit als dos també seurà a taula amb ells per enraonar sobre pilota valenciana. I no m´estranyaria gens que en algun racó del cel, hi haguera ja un trinquet!