Potser serà el llit del riu, artèria de les terres de la seua conca, el que configura la regió natural de la humana geografia. Per això el Xúquer, que té naturalesa en la muntanya de Conca i desemboca en Cullera, és riu sentimentalment valencià. I per això les gents de Conca o d´Albacete se senten tan pròximes a les terres per on passa majestuós el vell Sucro romà, el mateix que travessa els bells tarongerars de la Ribera, generós per a injectar vida a les gents, siga quina siga la seua condició o la seua llengua. La mare naturalesa no entén de diferències creades per la condició humana, tan procliu a imposar, a dividir, a subjugar. Tan poc amant de la llibertat.
Per a qualsevol aficionat a la pilota és un goig el camí que, més enllà de les terres i de les fronteres creades per l'home, ens endinsa en els pobles de Casas Ibáñez, Fuentealbilla o Alcalà del Xúquer, i comprovar com els vells del lloc recorden els desafiaments que feien disfrutar les gents les vesprades del diumenge, abans de l'arribada de l'immisericorde futbol.
Pocs saben, per exemple, que el millor futbolista espanyol de la història, Andrés Iniesta, aquell que va fer brollar les llàgrimes de tota una nació en el minut 116 de la final, el del gol que va ser de tots, segurament perquè com va declarar el propi jugador, «se hizo el silencio» abans de rematar, pocs saben que va ser pilotari de xicotet. I diuen els que el van veure que tenia un estil elegant... Qui sap si veient la classe de l'inoblidable Pistolo.
Un altre Andrés, «Campana», d'Alcalà del Xúquer, una de les joies del turisme rural espanyol, va ser l'última de les grans figures del joc de pilota sorgit en aquelles terres. «Campana», va ser un dels grans del frontó, íntim de Paco Cabanes, «Genovés», a qui va entrenar abans de l'històric desafiament contra Martinicorena en l'Eder Jai de Benidorm d'aquell 7 d'octubre de 1983. Andrés va ser valencià d'adopció, perquè ací va viure.
Fa anys que va tornar al seu poble natal. Ara, les gents que li aprecien han proposat i han aconseguit que el frontó de paret única, una altra de les joies arquitectòniques del patrimoni esportiu cultural espanyol, siga batejat amb el seu nom. Serà el dia 11 d'agost i s'ha preparat un cartell de luxe encapçalat per Puchol II i Genovés II, amb Cervera, Luis de la Vega, Lemay i Adrián de Quart. No és el primer homenatge a un home profeta en el seu poble. Serà el més emotiu. Campana va ser l'última presència viva, l'última figura sorgida d'un temps en què el joc de pilota encara era viu en l'ànima de les gents d'aquelles terres del Xúquer.
