Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Benvinguts els vicis de la galotxa

Benvinguts els vicis de la galotxa

Presenciaren divendres passat a Vilamarxant una partida de Escala i Corda, semifinal de la Copa Diputació. A Vilamarxant es congreguen una bona quantitat de exprofessionals. Divendres, per exemple, varem topetar amb el Gat de l´ Eliana, Monrabal de Vilamarxant, Pepet de Vilamarxant, Colau de La Pobla o Vicent Pataques, de Benaguassil. Amb estos dos últims tinguí el privilegi de parlar en la recta final de la confrontació. Han sigut dos de les més grans figures en l´època de Paco Cabanes, El Genovés. No parlem de qualsevol cosa. I els dos estaven entusiasmats de la barbaritat de joc que es presenciava. Una impecable volea de Marc des del nou que clavà dins del palquet alçà en peu a Pepet per a dedicar-li una ovació de primera. Segurament l´ haguera pogut jugar de rebot€pero va voler jugar-la a volea, com quan restava en les partides de galotxa del seu club de Montserrat.

En un dels jocs de Marc o de Pere Roc hem vist més volees que en tota la trajectòria esportiva de restos com Rovellet, Soro, Suret €jugadors clàssics, figures llegendàries però que apenes gastaven eixa jugada. ¡Es que eren reboters!, pot argumentar-se. Clar que eres reboters, pero també ho son Marc i Pere Roc€dos dels jugadors que entraren en els trinquets «carregats» de vicis de la Galotxa o de les Llargues. La nova generació de jugadors, restos que hui omplin els cartells dels trinquets no arriben carregats de vicis, sino carregats de noves expressions, preparats per a jugar a l´aire com mai s´ ha jugat. La pilota, a l´aire mai fa extranys, mai farà un mal rebot. Curiosament el primer gran rest que va implantar el joc al aire fou El Genovés, amb les dues mans, i per aixó fou qui fou. No era un reboter clàssic i venía de jugar al raspall. Però tenía condicions sobrehumanes i començà carregat de vicis€ Àlvaro fou campió individual tants anys pel vici de jugar a l´aire, que es va ensenyar en els carrer de Quart i de Faura€quan començà a jugar a galotxa. Almenys no li va vindre mal tindre eixe vici.

Caldria respetar la procedència dels jugadors, que hui es formen multidisciplinariament. I cadria fer-ho no només per deure amb la veritat, la dignitat i el treball de tants sinò per justicia amb totes les variants de la pilota valenciana. Totes molt respectables. Cap d´elles generadora de «vicis». Totes formadores d´una generció que fa vibrar a jugadors de la talla de Pepet o Vicent de Benaguassil.

Compartir el artículo

stats