Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El «Dream Team» de la galotxa

L´equip de Kiwa Quart de les Valls suma tres dels quatre últims trofeus El Corte Inglés i es manté intractable al seu carrer

El «Dream Team» de la galotxa

Si Michael Jordan o «Magic» Johnson hagueren jugat a pilota, ho hagueren fet en el Kiwa Quart de les Valls, el nou «Dream Team» de la galotxa. El passat diumenge 23 de juliol, l´equip del Camp de Morvedre es proclamava campió de l´autonòmic de galotxa Gran Trofeo El Corte Inglés. Ho feia a Godelleta, amb una victòria contundent davant del Inmobiliaria Palanca Foios (70-35), en una nova demostració d´autoritat.

I és que en els últims quatre anys, el Kiwa Quart de les Valls ha disputat les quatre finals del torneig rei de la galotxa i, excepte el Lanzadera Montserrat en 2015 (amb Marc Gimeno), els del carrer València no han tingut mai rival. Javier Díez «El Moro» (resto), Guillermo Alandes (mitger), Juan Carlos Casanova «El Xato» (punter) i Jesús Bervís (feridor), comandats per Juan Antonio Castillejo, president del club, formen un equip que escriu amb lletres d´or les planes actuals de la galotxa.

«Fa uns dotze o quinze anys vam començar una segona etapa en el club després de que a meitat dels noranta es deixara de jugar. Tenim el recolzament d´una empresa com Kiwa, que ens ajuda a fitxar jugadors. Després cal compenetrar-los, dur-los... Hem fet un gran grup. Quedem per a esmorzar, sopar, en les festes dels nostres pobles... Som amics. Ara estan tots molts contents en el poble perquè açò no ho havien vist mai», explica Juan Antonio Castillejo (44 anys, Quart de les Valls), president del club de pilota.

Castillejo va jugar amb Álvaro de Faura al carrer. També ho va fer el seu cosí, Jesús Bervís (49 anys, Benavites), feridor de l´equip i peça fonamental, sobre tot, en les partides com a local, al carrer València, on són intractables. «Ferir és difícil. A este carrer venen i busquen posar-la a la finestra, però pel mig hi ha cables de la llum, una canal... Si et descuides se te´n va fora. Jo porte deu anys jugant en este carrer, l´anomene ´la conillera´», apunta Bervís, un enamorat del joc en el carrer. «La pilota va nàixer en estos pobles, en estos carrers amb balcons, obstacles... Els jugadors de força la volen tirar al campanari, però la pilota sempre topeta amb alguna cosa», diu.

En la punta juga el Xato (37 anys, Almenara). Després de deixar el futbol (era porter) amb 21 anys per culpa d´una lesió, ha guanyat totes les categories de la galotxa. «M´agrada molt l´essència del carrer, parlar amb la gent, vore que la pilota està viva. Sóc de parlar molt, un jugador amb caràcter», explica.

El «Xato» assegura que en l´actualitat el nivell dels equips ha baixat un poc respecte als últims anys. En gran mesura es deu a que el que destaca un poc en la galotxa prova sort en el trinquet. Per això, la incorporació en 2014 de Javi «El Moro» (29 anys, Massalfassar), considerat un dels millors restos de la modalitat, va suposar un pas endavant per a l´equip. «El millor punter és Xato, el millor mitger és Guillermo... Sense ells res seria possible», subratlla Javi. «He jugat tota la vida a pilota. El meu poble era tan xicotet que no érem prou per fer equip de futbol. Portava tota la vida jugant en Massalfassar i ho haviem guanyat tot. Em van oferir vindre a Quart de les Valls quan em faltava un poc d´il·lusió i ho vaig acceptar», comenta el resto de l´Horta, qui, casualment, assenyala que el carrer on juga l´equip no el beneficia. «Necessite carrers grans i sense tantes coses. El que m´agrada el dissabte és pegar-me una bona ´suà´, però en este carrer no es piloteja molt. Vaig dir de canviar de carrer i em van dir de tot!», riu «El Moro», qui fa uns anys va començar amb força als trinquets, malgrat que les lesions i les circumstàncies personals el van fer optar per seguir com aficionat.

El que vol donar un pas al front en l´escala i corda és Guillermo Alandes (22 anys, el Puig). «Per a la gent jove que estem en la galotxa, ho fem per tocar pilota i entrenar. L´escala i corda és la reina d´este esport. Sempre m´agradat», analitza Guillermo, que ara estudia Magisteri i treballa amb el desig d´arribar a ser professional. D´alguna manera, ja ho és. «No dic que la resta no entrene, pero nosaltres estem concienciats que som un equip i treballem com professionals», conclou.

Compartir el artículo

stats