Rafa García executa un preciós colp de bragueta fent el bot en el vell carrer de Godelleta. «És un honor haver participat en este retrobament amb la història d´un club tan important», afirma orgullós en acabar la partida. Sorgix després el debat, la tertúlia, a vegades intensa, apassionada.
Estaria bé poder muntar un Clàssic tots els anys entre Godelleta i Montserrat, en el carrer de Godelleta i en el de Montserrat, a doble volta. Una vegada a l´any tornar als arrels del joc en el carrer. Eixe desafiament arrossegaria molta gent, afirma un veterà. Però han de jugar els millors. Cal calfar l´ambient, remarca un aficionat més jove.
Cau bé la idea. Algú proposa que podria estendre´s a altres poblacions de rivalitat comarcal...Se nota, se senten desitjos de seguir vius. I és que en eixa partida en el carrer es veuen gents noves, espectadors curiosos que semblen disfrutar de l´espectacle...Dos dies després, el jove Calvo impressiona amb traures de més de huitanta metres en la partida a Llargues del Carrer Major que commemora l'inici de la internacionalització.
Com és possible que eixa criatura tinga eixa pegada?, pregunta una dona que no ha volgut perdre's la partida. Sí, les dones s'acosten cada vegada més a la pilota, com a jugadores i com a espectadores. Ja són protagonistes del futur. Foios viu el seu torneig en el carrer de sempre. Els millors equips del Trofeu El Corte Inglés i els millors professionals. S´acosten vells aficionats que recorden les vesprades en què s´anunciaven les grans figures de la comarca i altres jóvens que s'integren en l´esperit que persevera a mantindre esta tradició. Homenatges a velles glòries, ací i allà. A Godelleta i a Foios ha estat Paco Cabanes, El Genovés. Va estar a Montserrat; i en Alcalá del Júcar, allà on s'anuncia una partida especial, diferent.No hi ha dia sense pilota per a Paco. En molts pobles de la Marina, les partides en ple carrer, a l'aire lliure, formen part dels programes festius. Murla, des de sempre. Parcent, apostant per intercanvis amb jocs directes de clubs bascos. A Finestrat, al peu del Puig Campana, amb jugadors professionals nascuts per a este esport en aquells carrers empinats
A Benicolet no falta el millor torneig de raspall en el carrer. A Alfara del Patriarca seguixen fidels al millor torneig de Llargues. Ara, gràcies a eixa constància diuen que construiran un trinquet per als aficionats.
Puchol II afirma que no pot preparar l´Individual com correspon perquè té massa compromisos en els carrers, trinquets i frontons al llarg de l´estiu. És molt cert. Però és que tots volen veure´l. La presència del seu nom és un reclam, com ho van ser en altres temps, Llanera, Patilla, Rovellet, el Ripo, Tònico, Ruiz, El Genovés, Fredi o Grau... o el seu propi pare, quan aquells tornejos de Borbotó o d´Alboraia...Clar que aquelles figures professionals guanyaven en l´estiu el que hui guanyen en tot l'any...És tot tan complicat i difícil. Tornejos d´estiu en molts trinquets confirmen que este esport nostre seguix viu.
