La vespra de la Tomatina era el dia gran de la pilota en el carrer Colón de Buñol. Allí s'ajuntaven els millors pilotaris de la comarca i d'altres llunyanes. Allí va jugar el Xiquet de Llanera, i el Roig de Carlet; allí van jugar Conrado i El Zurdo de Picassent; allí va jugar el mateix Genovés, i Grau, i altres grands...Els vells del poble ocupaven les cadires que preparava l'Ajuntament. I el Tio Emilio, vell jugador d'abans de la guerra, s'encarregava de controlar les pilotes que es penjaven en les teulades.
A Buñol es tenia per costum enviar als periòdics dels anys vint del passat segle cròniques amb les partides dominicals. Es van acabar les partides quan els jóvens preferien divertir-se en el Beltrán Báguena, un dels primers camps de futbol amb herba, gràcies al suport de l'empresa cementera, columna vertebral d'aquell Buñol industrial hui en crisi. Després, la pilota es va mantindre com a tribut cap a un esport valencià. Fins que algú, fa alguns anys, va decidir que el millor seria certificar la seua defunció. La història de Buñol és la història de molt pobles valencians. A hores d´ara sembla imposible recuperar la seua presència. I una quimera la recuperació de la seua pràctica periòdica.
En el col·legi més antic de Chiva els xiquets només saben jugar al futbol. U és Messi, l'altre imita els gestos de Ronaldo. Antonio, que ha acabat la primària és l'únic que presumix de ser valencianista. Atenció que després de la pilota podria arribar la crisi d'identitat al mateix equip de Puchades i Claramunt. Ningú a Chiva, excepte quatre vells, recorda que allí va haver-hi un frontó on els germans Rabotes es mesuraven a jugadors com El Golfet de Paiporta o Alegre de Camarillas€ Eixa és la història de la Foia de Buñol, si exceptuem l'illa de Godelleta i les restes de Cheste. Res queda a Yátova, Macastre, Alborache, pobles que en temps passats disposaven d'equips i jugaven de manera regular. És la historia en molts pobles.
En una anàlisi de l'evolució dels tornejos entre clubs es constata un estancament de noves incorporacions. Allà on el joc s'ha perdut resulta molt difícil recuperar-ho. Posar en marxa un club, crear escoles, aconseguir diners i mantindre les il·lusions pareix tasca heroica. Hauria de dissenyar-se algun pla que poguera revertir la tendència depressiva que s'observa.
Ens comentava Puchol II que en la pilota està tot per fer€ Molt cert. Només s'ompliran els trinquets quan multipliquem el camp d'acció i la pràctica generalitzada d'este esport; quan qualsevol xiquet o xiqueta de qualsevol poble valencià tinga l'oportunitat d'haver-ho practicat. Si no ho fem, cada volta serà més complicat.
