Encara que a Beniparrell s'ha jugat «tota la vida», el club de pilota del poble no es va fundar fins 1982. És a dir, que ja són més de 35 anys des que esta localitat de l'Horta Sud, que no arriba als 2.000 habitants, pot presumir de títols com el de El Corte Inglés o campions com Jesús, Nacho i Herrera. També de la seua pedrera de jugadores, que en els darrers anys han donat victòries i alegries al club, que ara continua creixent al carrer de pilota «El Zurdo» .
Carlos Costa és el secretari, el monitor i un dels grans responsables del dia dia del club. Es va aficionar a la pilota de ben xicotet gràcies a son pare i ara lluita per a que l'esport autòcton continue respirant en una comarca on té molt de terreny per reconquerir. «A l'Horta Sud no hi ha clubs funcionant. Al nostre voltant la pilota ha desaparegut. A Silla o a Picassent hi havia, però han desaparegut. El gran problema no és trobar jugadors, sino gent que es responsabilitze dels clubs, que s'implique i treballe de forma desinteressada», diu Costa, que es mostra satisfet per la capacitat de Beniparrell per atraure noves jugadores cada any. «Tenim moltes, som el club amb més xiques jugant i el que més equips presenta en en les competicions. Noelia i Ana Puertes són les més conegudes, però hi ha trenta jugadores entrenant i jugant cada setmana. Hi ha més dones que homes jugant», explica Costa. De fet, la seua dona, Vicen Martínez, és jugadora, tresorera del club i una de les culpables de que Beniparrell siga referent en la pilota femenina. «Vam començar les amigues jugant una partida de raspall en festes i ens va agradar. Voliem més. Vam començar a entrenar i voliem competir amb altres xiques. I ací estem», afirma.
Els dos asseguren que el club de pilota és motiu d'orgull en el poble. «Els majors èxits esportius del poble són en la pilota, encara que el nostre objectiu no és guanyar sino jugar, donar continuitat a tot açò i que a Beniparrell hi haja pilota per molts anys», assenyala Costa.
En este sentit, l'equip de galotxa ja sap el que és guanyar l'Interpobles i el Corte Inglés, els dos grans títols. A més, les xiques han aconsguit el campionat de raspall per parelles i, a més a més, tres han sigut les figures que han passat pel club i que han guanyat la Lliga d'escala i corda: Nacho, Jesús i Herrera.
«Jo jugava al futbol, però Carlos va a vindre a l'escola per fomentar la pilota. Ens juntarem sis o set xiquets i d'ahí eixirem un grapat de jugadors», relata Herrera, que ara ha tornat a jugar en l'equip de galotxa.
«Vaig començar amb 11 anys, amb tots els amics. Poc a poc ens vam posar a entrenar en serio i sense donar-me compte estaven cridant-me per anar a jugar a Pelayo», explica Nacho, guanyador de la Lliga en 2010 i encara soci del club. Pedrera de figures.
