Fa molts anys que el club de Meliana va triar una dona com a màxima dirigent de l'entitat. Hui ja són diverses les dones que dirigixen clubs de pilota. Fa molts anys , més de trenta, que a Riba-roja hi havia una xica que jugava molt bé en el trinquet del seu poble. Com era l'única prompte es va cansar. Fa quinze anys, més o menys, que Ana Betlem de Borbotó es va encabotar a jugar amb l'equip de galotxa del seu poble. Ho feia tan bé que es va guanyar un lloc de titular i va començar el seu apostolat. Hui és una jugadora veterana que continua disfrutant de la pràctica d'este esport i treballant per la seua expansió des de l'entitat federativa. Després de Borbotó es va incorporar l'actiu club de Beniparrell on un ampli grup de dones es va decidir a normalitzar la seua presència com a jugadores en la pista municipal. Borbotó, Beniparrell, Tavernes Blanques, Bicorp, Montserrat, Godelleta i altres poblacions disfruten de la presència femenina amb total normalitat. Moltes d'estes jugadores coneixen altres països europeus o americans gràcies a la seua presència en les competicions internacionals. Són pilotaris capaços de jugar per dalt corda, a raspall o frontó, de tres parets, o d'una paret. Són pilotaris.
A moltes d'elles les veurem en la jornada especial que es prepara per al 9 de març en el trinquet de Pelayo. La Federació ha creat, a més, un circuit de raspall femení del màxim nivell, amb el seu patrocinador inclòs, en un intent de semiprofessionalitzar la pràctica d'este esport. Almenys de compensar amb justícia l'esforç que realitzen i el públic que porten a les pistes. Les hem vist arrancar sinceres ovacions en els duels basc-valencians d'Alfafar i Cheste. En la primera edició de la jornada dedicada a la dona pilotari en Pelayo les grades es van omplir. Com tornaran a omplir-se el pròxim dia 9 de març amb equips procedents de l´ Alqueria d´Asnar, Borbotó, Beniparrell i Tavernes Blanques i noms que comencen a ser molt coneguts com a Mar de Bicorp, campiona europea d'One Wall, Victòria, Natalia, Mónica de València, Amparo, Anabel, Ana, Aida, Irene, Marta, Joana, Paula, Noelia, María, Erika, Miriam, Laura...Arribarem al nivell de consciència que existix en terres holandeses? Allí hem vist finals del joc autòcton amb dos o tres mil espectadors en les grades. Jugar a pilota és per a les dones frisones tan normal com dirigir el departament de vendes de la central lletera de les famoses vaques d'aquell territori. Crec que en terres valencianes estem en el camí adequat. L'esforç que realitza l'entitat federativa en eixe sentit és digne d'alabança. Impulsat per l'àrea d'esports de la Diputació. El millor de tot, a més del creixement imparable de practicants, de xiquetes presents en les nombroses escoles repartides entre els molts clubs valencians, el millor és que es tracta d'una realitat que es quedarà per sempre; que no serà flor d'una temporada. No sols no té marxa arrere, sinó que té un gran futur per davant.
