No guanyar no és perdre. Si no es pot guanyar, almenys no cal perdre. I això és el que va succeir a Arón Canet al Circuit de Le Mans, doncs ha eixit reforçat en la seua lluita pel títol, tot i el hàndicap que li suposava arrencar des de l'última posició -sancionat per el seu strike en Jérez- i en carrera no va poder remuntar més que fins a la vuitena posició.
El de Corbera va tindre en aquest llegendari circuit francès la sort del campió.
Moto3 és una categoria boja i en una última volta caòtica, Martín i Bezzechi, els seus dos principals rivals en la lluita pel títol i que havien dominat clarament la carrera, a falta de tres corbes per la caiguda de la bandera a quadres s'anaven per terra al tocar-se l'italià amb el madrileny, el que va motivar que els dos sumaren zero punts en la classificació del campionat. El vencedor va ser Giannantonio -un altre rival en la lluita pel títol- però va ser penalitzat amb tres segons per saltar-se una xican que el va relegar fins a la quarta plaça, sumant només 13 punts en lloc dels 25 que s'atorguen al vencedor.
Després d'aquest GP, Bezzecchi segueix liderant el Mundial amb 63 punts seguit de Di Giannantonio amb 59, Canet és tercer amb 56 i Martín cau fins a la quarta plaça amb 55. Malgrat totes les adversitats, el pilot valencià ix de Le Mans millor col·locat a la taula classificatòria que com va arribar.
Jaume Masià va tornar a tindre una destacada actuació en l'any del seu debut mundialista i una vegada més va aconseguir classificar-se en el Top Ten en acabar a la desena posició. Dia a dia el d'Algemesí va millorant i cada vegada se'l veu més assentat en la categoria. En canvi, la participació dels pilots valencians a Moto2 va ser totalment gris en una carrera per oblidar, doncs Jorge Navarro, Iker Lecuona i Héctor Garzó no van poder acabar ja que van caure tots tres. Només Héctor Barberá va poder acabar en una endarrerida onzena posició creuant la meta a més de 18 segons del vencedor, Pecco Bagnaia.
