Nosaltres els valencians

Tot el que hem perdut,

toto el que perdem,

deixa el nostre crit sense força.

Les nostres arrels

embrutades per la llum blanca

incorporen mort a la nostra sang.

Moren les nostres paraules

i mor la nostra veu

de llavors i de tempestes,

de llum, d'empentes.

Abans,

al nostre regne de l'instant,

tractàvem la mort amb música

i la pólvora era el clam

de la nostra por.

Avui

només ens va quedant

la nostra mirada poètica.