Nosaltres els valencians
Tot el que hem perdut,
toto el que perdem,
deixa el nostre crit sense força.
Les nostres arrels
embrutades per la llum blanca
incorporen mort a la nostra sang.
Moren les nostres paraules
i mor la nostra veu
de llavors i de tempestes,
de llum, d'empentes.
Abans,
al nostre regne de l'instant,
tractàvem la mort amb música
i la pólvora era el clam
de la nostra por.
Avui
només ens va quedant
la nostra mirada poètica.