cap societat pot ser pròspera i feliç si la major part dels seus membres són pobres i miserables». Això afirmava el pare de l'economia moderna, Adam Smith, en el seu llibre clàssic La riquesa de les nacions, publicat el 1776. I, d'acord amb l'evidència disponible, hi tenia raó: un nivell extrem de desigualtat és incompatible amb una societat pròspera. Però, quanta desigualtat social és tolerable? Quina evolució mostra aquest problema al nostre país i quines en són les causes?
Dos factors són molt importants a l'hora d'explicar el grau de desigualtat d'una societat: d'una banda, el tipus de dinàmica econòmica i les oportunitats laborals que s'hi generen; d'altra banda, els mecanismes de redistribució que s'hi apliquen a través de les polítiques públiques (amb instruments com els impostos progressius sobre la renda i la despesa en educació, sanitat, pensions o subsidis a l'atur).
Al llarg de les darreres tres dècades, la desigualtat ha tendit a augmentar en bona part dels països desenvolupats. Alguns analistes pensen que això pot comportar un risc de fractura social, un caldo de cultiu apropiat per als populismes i una amenaça per al sistema democràtic. Els professors Antonio Ariño i Joan Romero han al·ludit al fenomen de la «secessió dels rics», que pretenen preservar (i incrementar) la seua riquesa mentre reneguen de la seua responsabilitat respecte del conjunt de la societat. Hi ha, així, una pràctica ben estesa de l'evasió fiscal i la fugida de capitals cap als paradisos fiscals. Però, a on pot portar això si alhora s'esfumen les esperances de progrés del col·lectiu social?
Pobresa
A Espanya, diferents estudis constaten que la desigualtat i la pobresa han augmentat notablement durant els anys de crisi econòmica de 2008 a 2013. La disminució de l'activitat econòmica i del nivell de renda i l'enorme increment de la desocupació foren en gran mesura responsables d'aquest deteriorament social. També hi va influir, és clar, la situació restrictiva en què va operar el sector públic (ja que les polítiques socials només van pal·liar les desigualtats sense poder evitar-les). El comportament del mercat laboral ha estat, així, la principal causa de l'evolució recent de la distribució de la renda a Espanya.
A partir de 2014, però, la recuperació de l'activitat econòmica i la reducció de l'atur sembla que han frenat ja l'augment de la desigualtat i la pobresa al nostre país. Tot i així, encara no s'hi ha produït una sensible millora de la situació social, perquè encara és molt alt el nivell d'atur i són precàries part de les noves ocupacions laborals.
A la fi, és de gran importància la creació de llocs de treballs (més si es tracta d'una ocupació estable i de qualitat) per a millorar la distribució de la renda. Però també cal reactivar al mateix temps la despesa pública de caràcter social per a reduir la desigualtat i la pobresa, i això obliga a tots a no eludir les responsabilitats fiscals de manera proporcional a les nostres capacitats contributives.
