El dia 16 de novembre s´acompleixen 25 anys de l´assassinat del jesuïta Ignacio Ellacuría, massacrat per l´Exèrcit del Salvador, juntament amb altres jesuïtes de la Universitat Centro Americana i la dona que feia el servei domèstic i la seua filla. Són els màrtirs del Salvador, no canonitzats oficialment per l´Església, però sí reconeguts com a testimonis, com a màrtirs, pel poble fidel.
Ignacio Ellacuría va nàixer a Portugalete el 9 de novembre de 1930. Als 17 anys ingressà a la Companya de Jesús, i el 1947 anà al Salvador on va fer els seus primers vots. Estudià Humanitats i Filosofia a Quito i a Innsbruck, on va ser ordenat prevere i el 1962 va fer els últims vots a Portugalete. Del 1962 al 1965 va fer els cursos de doctorat a la Complutense de Madrid sota la direcció de Xabier Zubiri. El 1967 tornà al Salvador com a professor de la Universitat Centro Americana (UCA). I del 1970 al 1973 va ser responsable de la formació del jóvens jesuïtes de la Província Centroamericana.
El 1972 fou nomenat Director del Departament de Filosofia i un any més tar publicà el llibre "Teologia política". El 1974 fundà el Centre de Reflexió Teològica en la UCA i el 1979 fou elegit Rector d´aquesta Universitat.
Ja des del 1977 els jesuïtes patien les amenaces de mort per part dels paramilitars. Quan el 1979 fracassà el Colp d´Estat de la Junta de Govern, es desencadenà una cruel violència, amb una guerra sagnant. Per les denúncies que feia amb valentia profètica, el 24 de març de 1980 va ser assassinat el bisbe Òscar Romero mentre celebrava l´Eucaristia. Estret col·laborador del bisbe Romero, el P. Ellacuría deia d´ell: "Amb monsenyor Romero, Déu ha passat pel Salvador".
El 1984 Ellacuría publicà el llibre "Conversió de l´Església al Regne de Déu", on interpel·lava l´Església-institució. Mitjancer entre la Guerrilla i el Govern d´El Salvador i portantveu de la Teologia de l´Alliberament, Ignacio Ellacuría va denunciar amb valentia, com els profetes de l´Antic Testament, la situació d´opressió que patia el poble senzill. Això va fer que els sectors financers i militars començaren a planejar la seva mort, per així silenciar la seua veu profètica. Va ser assassinat de nit, amb els altres jesuïtes i la dona que els atenia en el servei domèstic i la seva filla, hui fa 25 anys, en la residència de la UCA.
Com digué el periodista Ander Landaburu, "Ellacuría veia la realitat des del punt de vista dels pobres".
A mida que el P. Ellacuría anava radicalitzant el seu compromís a favor de la justícia i dels exclosos, i augmentava les seves crítiques al poder, més creixia el perill per la seva vida. I és que com a dit el jesuïta Jon Sobrino, referint-se als màrtirs del Salvador, "es tracta de guanyar o perdre la vida i estar disposats a pagar un preu". I Ellacuría i els altres jesuïtes van saber "lluitar per la fe i per la justícia".
Teòleg de la justícia, mitjancer per la pau, crític amb el poder, creient sincer i intel·lectual compromès, el P. Ellacuria va ser un autèntic testimoni de l´Evangeli des de la seua opció preferencial pels pobres. Un profeta de la veritat. Un profeta de la Bona Nova de Jesús.
Els màrtirs del Salvador ens són exemple de fidelitat a l´Evangeli. I per això, pel fet que van treballar per la justícia i a favor dels més desvalguts, es compleixen en ells les benaurances de Jesús: "Feliços els qui tenen fam i set de ser justos" (Mt 5:6) i també: "Feliços quan us odiaran a causa del Fill de l´home" (Lc 6:22)
Per això el record d´aquests màrtirs ens ha d´encoratjar a fer de l´Església una veu lliure que denuncie les injustícies i que defense els pobres i els marginats.
Les paraules del bisbe Francesc de Girona en el 40è aniversari de l´assassinat de mossèn Joan Alsina, també poden aplicar-se al P. Ignacio Ellacuría i als altres assassinats a l´UCA. "Reconeixem la condició de testimoni de Jesús, de màrtir, de testimoni de l´Evangeli que cura i que salva tota persona, i molt especialment els més necessitats". I si és "terrible una muntanya cremada, cal esperar que de la cendra humida, negra i enganxosa, torne a brotar la vida".
De la correspondència del P. Ellacuría podem descobrir un jesuïta ple de compassió i de misericòrdia, que patia amb el sofriment del poble. I també un creient que baixava de la creu els crucificats del nostre món. Les cartes del P. Ignacio Ellacuría ens permeten descobrir que la religió no és l´opi del poble, evasió de la realitat o aliança amb el poder establert. La fe del P. Ellacuría va ser com el cor d´un món sense cor. I un crit a favor de l´alliberament del més necessitats.
El periodista Alberto Soldado ens contava en aquestes mateixes pàgines, l´anècdota que conta el llibre de Tiburcio Arraztoa referia al P. Ellacuría. I és que el dia següent al seu assassinat, damunt la taula d´aquest jesuïta, trobaren una pilota de cuir, com les del trinquet, i una pala, com a mostra de la seua afició a la Pilota i el seu arrelament a la seua terra.
