Juan de Yepes va nàixer a Fontiveros el 1542. A la mort de son pare, la mare amb ell i el seu germà, enmig de la d´una extrema pobresa familiar se´n van anar a viure a Medina del Campo, on Joan va estudiar al col·legi de la Companyia de Jesús. Una vegada graduat entrà al Carmel, al convent de Santa Anna de Medina, on va prendre el nom de Joan de Sant Maties. Com a novici, el 1554 anà a la universitat de Salamanca a estudiar filosofia i teologia, unes matèries que li van proporcionar el contacte amb el judaisme i l´islamisme.
Ordenat prevere el 1567, aquell any Joan es trobà amb la mare Teresa d´Àvila, reformadora del Carmel. El jove, amb la intenció d´entrar a la cartoixa per tal de portar una vida més austera, va ser convençut per la santa perquè l´ajudara en la reforma del Carmel.
Joan va tornar a Salamanca per acabar els estudis de teologia, mentre la Mare Teresa buscava un lloc per iniciar, amb fra Joan, la reforma de la branca masculina del Carmel Descalç. I va ser a Duruelo quan, el 28 de novembre de 1568, començà la Reforma, en professar fra Joan de la Creu i fra Antoni d´Heredia segons la Regla primitiva, per així viure en un clima de recolliment, pregària, austeritat i solitud.
Teresa va trobar en fra Joan un company fidel i per això li va encomanar la cura espiritual de les seues monges. De 1572 a 1577, Joan va viure al convent de l´Encarnació, com a confessor i director espiritual de les monges.
La Reforma Descalça va trobar, com qualsevol canvi, molta resistència entre els membres de l´Orde. Va ser a partir de 1575 quan les diferències entre els descalços i els de l´Observança o calçats es feren més grans. Tot i que Joan estava al marge de les lluites, el 2 de desembre de 1577, el frare va ser empresonat al convent dels calçats. Però en un descuit, Joan va fugir i s´amagà. Pres de nou, el portaren a una presó conventual de Toledo, on el van tancar en una cel·la fosca i asfixiant.
Joan fou jutjat per desobediència i obligat a abjurar de la Reforma. Malgrat els càstigs corporals, Joan callava, patia, pregava i estimava. I en la foscor del calabós, el sofriment va enfortir el seu esperit i va ser en aquesta nit obscura, quan Joan de la Creu escriví uns poemes de lluminosa bellesa, sobretot la Llama de amor viva. Amb els retalls de roba, Joan va fer una corda i va aconseguir escapar-se de la presó.
El Carmel Descalç va caure sota l´autoritat dels Calçats i la Reforma, aparentment va fracassar. Però el 1580, i contra tot pronòstic, arribà de Roma el reconeixement de la Reforma, amb la butla del papa Gregori XIII, que decretava la separació dels calçats i dels descalços en províncies independents.
A partir d´aquell moment, la Reforma va créixer a bon ritme i a Granada, Joan escriví les seues millors obres: Subida del Monte Carmelo, La noche oscura i el Cántico espiritual.
De Granada passà a Castella, on de nou es va vore perseguit pels seus. El gran poeta castellà va morir a Úbeda, en el sofriment, el silenci i la pregària, la nit del 13 al 14 de desembre de 1591.
Al País Valencià, el convent de monges Carmelites Descalces de Villar del Arzobispo està sota l´advocació de Sant Joan de la Creu. Però a més, trobem també altres convents de monges Carmelites que segueixen el carisma d´aquest frare col·laborador en la reforma del Carmel, a les Alqueries, Altea, Puçol, Godelleta o Serra. A més dels convents dels frares a València, concretament el convent del Carme, al carrer Alboraia i el de Sant Joan de la Creu Poeta Querol, i també a Borriana, Benicàssim i al Desert de les Palmes.
Que el testimoniatge del Carmel Descalç, present al País Valencià des de finals del segle XVI, ens ajude a valorar i estimar el carisma de Santa Teresa de Jesús i de Sant Joan de la Creu, els dos grans sants reformadors de l´Església.
